Comencem el mòdul 2n sobre Competència Digital Docent Avançada (CDDA) amb diverses activitats, entre elles un fòrum de debat per tractar diferents aspectes (paper del professorat, idees preconcebudes, aspectes metodològics, pedagògics…).

Dels diversos espais de debat, en concret he participat en dos d’ells amb les següents aportacions:

La tecnologia ens ha fet canviar la manera de comunicar-nos, informar-nos, treballar, relacionar, estimar i protestar (Manuel Castells).

Font: http://www.acte.cat/wp/wp-content/uploads/2016/08/tB9A_vujQH-lokvNhAQa4jl72eJkfbmt4t8yenImKBVvK0kTmF0xjctABnaLJIm9.jpg

Tot i què l’enunciat de Manuel Castells sembla ben obvi, com plantegen la majoria dels missatges anteriors, atès què pel context del curs i l’autor la tecnologia ha què fa referència l’enunciat són el conjunt de tecnologies digitals i han revolucionat la manera de gestionar la informació dins i fora del centre, les fonts i la immediatesa de treball o la relació i l’estructura a l’aula, com be apunten Cristina o la Marta.

Tot i què, com dic, sembla un enunciat ben obvi potser caldria estirar el raonament una mica més enllà atès que, de fet, la Tecnologia en si mateixa és un dels trets distintius que ens ha fet humans.

Per tant, aquesta és una de les revolucions tecnològiques, però ni la primera ni la darrera. Així doncs, més enllà de l’adaptació a les problemàtiques o contextos concrets que genera aquesta tecnologia concreta, també trobem moltes de les problemàtiques genèriques de la relació amb la Tecnologia genèrica. Problemes com la manca de criteri o d’accés crític en el seu ús; la generació d’esquerdes socials per les dificultats d’accés, comprensió o d’ús; la no visibilitat de la cara B, com les problemàtiques derivades de l’explotació de les matèries primeres, la ingent generació de residus o del consum energètic que comporten…

I aquesta feinada també és ben grossa i necessària per a consolidar i extreure el suc d’aquesta nova-vella tecnologia.

Els alumnes del segle XXI ja saben com treballar amb la tecnologia, no cal que els hi ensenyem res. A més, en saben més que el professorat.

Font: https://pixabay.com/en/child-play-game-technology-3264751/

Com les aportacions precedents al debat, tampoc puc estar d’acord en el plantejament general de l’enunciat.
Si be és cert que d’una banda, com comenten la Marta o la Yolanda, podem parlar d’un alumnat nadiu digital atès que ja han crescut en una societat molt més amarada de tecnologies digitals que no pas les que els hem precedit que hi hem accedit en fases més tardanes de la nostra vida. També ho és que, d’altra banda no podem considerar que siguen en general un alumnat amb competència digital, entesa com habilitat de fer servir les TAC críticament en la praxi diària, no sols com a font d’oci sinó en àmbits professionals, com també apunten Francesc Xavier o l’Anna
Coincideixo en l’enunciat que saben molt, més fins i tot que nosaltres d’aplicacions concretes, però discrepe en que sàpiguen aprofitar els diversos avantatges d’Internet o aplicacions no lúdiques ni que siguin prou conscients de les conseqüències de les seves accions a la xarxa.
Cal doncs contextualitzar, acompanyar i facilitar a l’alumnat, com planteja Ferran Adell a Nadius digitals: del mite a la realitat “[…] Els nadius digitals tenen facilitat per a la comprensió del funcionament bàsic dels dispositius i el programari, però tenen les mateixes dificultats que les generacions anteriors per entendre el funcionament de l’ecosistema social. Cal que algú els faciliti els recursos necessaris per entendre el marc digital en el qual es desenvolupa la societat actual. Si som capaços de fer-ho, de tal manera que els processos de comprensió es donin en un context apte per a la creació de mapes mentals propis, aconseguirem, de retruc, ciutadans més crítics i implicats en l’esdevenir de la societat. […]”
Atès que sovint l’alumnat té una imatge un xic distorsionada de la seua pròpia competència, com reflexa Els nadius digitals són competents digitals? del bloc En clau de TIC de la UOC
“[…] Caldria diferenciar el que són els usos més habituals o quotidians, i el que són les habilitats i capacitats digitals als actuals entorns laborals i de participació, essent aquí on es on demostren més mancances. Tanmateix, és important assenyalar la manca de consciència d’aquesta generació per detectar les seves pròpies esquerdes i necessitats digitals en quan a capacitats i competències, sobreestimant els seus coneixements, on, segons un estudi realitzat a Àustria al 2014, aquest problema afecta especialment als més joves, de 15 a 29 anys[…].”
Si volem trobar-nos envoltats de persones crítiques en la societat, hem de partir de la seva predisposició per a l’ús de recursos i dispositius digitals, per arribar a crear contextos i relacions on integrar aquestes predisposicions. Però sempre portant-les més enllà. Plantejant altres utilitats més enllà de l’oci i oferint nous reptes i reflectint les implicacions i conseqüències de les utilitats.