Aconseguir una educació de qualitat a l’abast de tots des d’una escola inclusiva i orientadora és el gran repte del qual deriven la resta, aquí i al món, i és per això que les Nacions Unides insten a transformar l’educació. Molts països actualitzen el seu currículum amb competències que donin resposta a un món canviant, reformulen la formació de docents i aprofundeixen en l’autonomia dels centres. A Catalunya, tot i que el sistema està constret per l’obsolet marc centralitzat, prescriptiu, controlador i burocràtic del franquisme, es va bastir un consens social i polític -el de la llei d’educació- per canviar-lo i garantir el dret a una educació integral orientada al ple desenvolupament. Però un canvi legal no modifica la realitat: cal una política pública decidida a aconseguir la transformació educativa transversal i mantinguda en el temps. Aquest repte ja l’estan assumint centres i professionals, com el mig miler d’escoles i instituts i la seixantena de xarxes de l’aliança Escola Nova 21, feta entre municipis i Departament.

Fer que el canvi arribi a tots els centres és el repte sobre el qual han de pivotar la resta: cal donar un enfocament competencial continuat al currículum; actualitzar els mètodes d’aprenentatge i avaluació des d’una visió orientadora i contra el fracàs escolar; actualitzar la funció i formació dels docents; dotar els centres d’autonomia, recursos i estabilitat de plantilles; fer un pla de xoc contra la segregació; garantir la gratuïtat de l’educació pública; revisar els concerts i vincular l’escola a l’entorn. En definitiva, cal posar l’educació al centre de les prioritats socials.

Web de referència: http://transformacioeducativa.cat/