Aquest text és una mirada conjunta sobre la innovació des del que s’anomena les 3 P (Professionals, Practitioners, Policcymakers), abordant-ne els seus aspectes més centrals.

• Quin paper ha de jugar l’Administració en els processos de canvi en què es troben immerses les escoles? Deixar fer, controlar, prohibir, prescriure, finançar, promoure, facilitar, reconèixer…?
• Quins són i com s’interrelacionen els camps d’aplicació de les innovacions escolars? El mite del programa inabastable i condicionador, els currículums pensats analíticament, les tradicions acadèmiques, l’actualització dels docents, el rol dels equips directius o el tipus d’organització dels centres són barreres, reptes, oportunitats o esculls insuperables?
• Quin és realment l’objecte de la innovació educativa? Quin balanç s’ofereix entre els canvis en els processos d’assoliment dels aprenentatges i les expectatives sobre els resultats i el retiment de comptes?
• Quina és l’escala que permet passar de canvis a innovacions i, d’aquestes, a una concepció sistèmica que impliqui reconèixer el cicle de millora contínua a l’escola?
• Què és, doncs, una innovació quan parlem d’educació? Com sabem quan estem parlant d’innovació? Què caracteritza una innovació educativa al segle XXI?
• Com es poden avaluar les innovacions? Què en podem esperar en termes de procés, de producte i d’impacte?