La meva feina, principalment, consisteix en organitzar, gestionar i impartir experiències de formació per a formadors. I té com a objectiu final la millora els resultats educatius dels alumnes.

Quan s’enceta una nova línia educativa, però també quan es vol millorar un determinat aspecte, molt sovint s’acompanya amb recursos formatius i de suport. Segons les seves característiques, parlem d’assessoraments, de tallers a centres, jornades formatives, grups de treball, seminaris de coordinació, xarxes de centres, … i més recentment de processos d’assessorament col·laboratiu, de coaching o de mentoring.

La teoria del canvi dels programes de formació permanent per al professorat explica com les activitats de formació (de docents i centres educatius) tenen per objectiu arribar a millorar els resultats educatius dels alumnes, mitjançant la posada en pràctica dels coneixements que s’adquireixen. En aquesta imatge ho explica de forma esquemàtica.

Imatge està extreta de l’informe elaborat per la Fundació Jaume Bofill ¨Serveix la formació permanent del professorat per millorar els resultats educatius de l’alumnat?¨. En ell, es fa referència a la teoria del canvi, elaborada per Yoon, K. S.; Duncan, T.; Wen-Yu Lee, S.; Scarloss, B. i Shapley, K. L. (2007) a ¨Reviewing the evidence on how teacher professional development affects student achievement¨.

A grans trets, i sense donar massa voltes, la teoria del canvi ens explica que per tal de promoure canvis en els centres educatius, aquests han d’anar acompanyats de formació als docents, i a més a més que, aquesta formació, ha de promoure la seva posada en pràctica dins l’aula.