Com he esmentat en els anteriors articles (Mòdul 4) l’era tecnològica està aquí, és evident la seva presència i ús (cada cop amb major freqüència) en el nostre dia a dia. Ens comuniquem, relacionem, organitzem, creem, elaborem, realitzem gestions de tot tipus, etc. Llavors… la seva coneixença, manipulació, ús responsable, etc, no esdevé un aprenentatge “vital i necessari” pels infants del sg. XXI? Evidentment que sí. Però aquest procés d’E/A també ha d’estar planificat, graduat i programat en correspondència a les habilitats i capacitats dels alumnes que hi tenim a les nostres aules.

Hem vist les enormes utilitats i funcions que ens pot garantir l’ús del mòbil a dins les classes, veure i aprofitar totes les seves possibilitats amb una finalitat educativa. Però, penso que, la seva introducció seria adequada de cicle superior de primària cap endavant (quan, en la meva opinió, és més convenient i adient el seu ús personal).

Prèviament, al llarg de l’etapa infantil i primària, crec que és més encertat una bona familiarització amb la resta de dispositius digitals (tablets, pdi, ordinadors fixes i portàtils) i amb algunes de les seves eines i recursos fonamentals (editor de textos, d’imatges, mails, navegar, cercar informació, utilitzar plataformes on interactuar/compartir/organitzar-se…). Tot consolidant una bona base que els hi doni confiança i seguretat. On la pràctica es converteixi en hàbit i esdevingui un recurs més, “natural”, present en el seu procés d’aprenentatge.

A més d’anar fent ús d’Apps i programes que expandeixin el seu interès i  potenciï la seva creativitat. Ensenyar-li un món nou on “despertar” curiositats, oferint nous camins on descobrir, però, tenint clar on anem a cada pas per no perdre’ns.

El treball a l’aula amb dispositius ha d’estar però també hem de saber trobar l’equilibri amb el món analògic, ser conscients de no fer abús de les estones davant la pantalla. Fer d’ells un material més, però no caure en l’error de que es converteixi en l’únic (com si d’una moda es tractés, arribant i arrasant amb tot lo anterior).

Crec, que els centres i els docents som el pilar fonamental per donar amb aquesta clau (fet que a nivell familiar i social també seria ideal de trobar). Així com ser bons i bones detectius d’aplicacions que acompanyin i engrandeixin la nostra tasca educativa. Tot un repte que amb ganes, implicació i formació portarem endavant!!!