Tanquem el mòdul 4 de CDDA reflexionant sobre metodologies i pràctiques inclusives, coneixent compartit i Disseny Universal d’Aprenentatge (DUA).
Si tenim en compte que en el dia a dia als centres la diversitat és la norma i no l’excepció i que aquest és un dels pilars de l’arquitectura escolar actual, el plantejament d’una escola inclusiva i diversa, cal plantejar-se una pràctica basada en recursos i activitats que s’ajustin al màxim a les necessitats i interessos de l’alumnat divers i diversificat.
Partint per tant de la definició d’inclusió aportada per Susan Stainback com “un procés pel qual s’ofereix a tots els nens i nenes, sense distinció pel que fa a la capacitat, la raça o qualsevol altra diferència, l’oportunitat de seguir sent membres de les aules regulars i d’aprendre dels seus companys, i amb ells, a l’aula“. I arribant a la conclusió que el creixement en el rendiment no es produiran únicament en els alumnes amb dificultats d’aprenentatge, físiques o de comportament sinó en tot l’alumnat del grup.
Se’ns planteja, per tant, la problemàtica de què i com treballar i amb qui. Fins ara el model general ha estat el model seqüencial de programació adreçat a un il·lusori alumnat tipus i que cobria el reball de la diversitat amb adaptacions individualitzades. Per contra un model de disseny circular vol tindre en compte a la totalitat de l’alumnat, docent i context educatiu i a les respectives condicions.
Per facilitar el procés de disseny dels diversos elements del currículum – objectius, activitats d’aprenentatge, activitats d’avaluació, recursos didàctics…el Center for Applied Special Technology ha plantejat un seguit de principis i pautes. S’agrupen en el Disseny Universal d’Aprenetatge (DUA), amb l’objectiu de permetre la participació i l’aprenentatge de tothom i fomentar la inclusió. Ho faran partint i treballant des de tres nivells:
I. Per què aprenem? Es tracta de proporcionar múltiples maneres de facilitar el compromís de l’alumnat. Proporcionar opcions per atraure l’interès, per mantenir l’esforç i per a què puguin autoregular-se.
II. Què aprenem? S’han de proporcionar diferents maneres de representació. Atesa la diversitat en la forma en què percep i compren la informació que se’ls presenta, siga alumnat amb discapacitat sensorial, dificultats d’aprenentatge, diferències lingüístiques o culturals,…, La conseqüència és que calen maneres diferents d’abordar el contingut. A més a més, altres captaran la informació més ràpid o més eficientment a través de mitjans visuals o auditius que amb el text imprès. Finalment, l’aprenentatge i la transferència de l’aprenentatge es faciliten i tenen lloc realment quan es fan servir múltiples representacions, el que facilita un aprenentatge significatiu i connectar els diversos conceptes.
III. Com aprenem? Cal proporcionar múltiples maneres per a l’acció i l’expressió. L’alumnat també difereix en les formes en què són capaços d’expressar allò que saben o de treballar en un entorn d’aprenentatge. Hi haurà que poden ser capaços d’expressar-se bé amb el text escrit, però no de forma oral i al inrevés. La diversificació de formats, tasques i recursos seran fonamentals per permetre la participació de tot l’alumnat i ací, a més a més, tenim un gran aliat en la tecnologia i les aplicacions.
I d’això també hem fet un tastet al mòdul. Com queda resumit al Padlet que hem elaborat.
Atès que les experiències d’aprenentatge s’han d’impregnar de tecnologia digital per que són un recurs que els motiva sobremanera, perquè són persones del segle XXI que viuen en una societat on tenen accés a dispositius i aplicacions en el dia a dia, i que han d’aprendre a fer servir críticament. El seu ús, també a l’àmbit acadèmic els ha de permetre participar en la cultura digital i facilitar-los la creació i la millora de coneixement, sobretot en entorns en xarxa que permetin la construcció cooperativa.
https://padlet.com/mmart746/ai2k7thlpbg9
A partir d’exemples d’activitats inclusives amb tècniques diferents com StopMotion, croma, videoconferències, edició de vídeo, revistes digital o ràdio escolar… hem desenvolupat una activitat inclusiva amb algunes o diverses d’aquestes tècniques. Això ens ha permès plantejar-nos la utilitat d’aquests recursos per facilitar el treball en equip, la resolució de problemes i la interacció cooperativa i com permet gestionar grups heterogenis, afavorint la participació i la implicació de tothom atès que les tasques es poden resoldre de maneres variades i per múltiples canals.

FONT: https://odissea.xtec.cat/pluginfile.php/1112893/mod_book/chapter/63478/activitats_inclusives.JPG
En el meu cas, vaig triar la tècnica de l’Stopmotion per desenvolupar una activitat sobre la funció de nutrició adreçada a alumnat de 3r d’ESO. I a sota trobareu un exemple (cutre i ràpid) del que podria ser una Stop Motion sobre la funció de nutrició i el seu tràiler promocional adreçat a treballar-ho amb alumnat de 3r d’ESO.
Deixa un comentari