Com a exemples d’activitats relacionades amb la gamificació i la creació d’activitats del Mòdul 5, plantejaré dos exemples que impliquen l’ús de codis QR en el seu desenvolupament. D’una banda una geocerca i de l’altra la generació de QR per enllaçar a materials elaborats pel propi alumnat i facilitar-ne l’accés i difusió.

Ubicació dels geocatxes

La primera de les dues era una activitat de geocerca, la cacera científica, i la vam dur a terme el curs passat com a cloenda de la setmana de la ciència a l’institut i s’adreçava a tota la comunitat educativa del centre i, de fet, a qualsevol persona que volgués fer-la atès que les vam fer públiques a la web de l’institut i al bloc.

L’activitat consistia en amagar un seguit de codis QR pel barri que enllaçaven a unes fitxes informatives sobre 14 personalitats científiques que també incloïen una informació que calia recopilar per optar a un concurs.

A continuació us transcric l’article que vam publicar amb les instruccions:

Programació #SCISE18

Com a cloenda de la Setmana de la ciència 2018 a l’Institut #SCISE18 14 científics de renom internacional de tots els temps s’han citat a Santa Eulàlia i volen convidar-vos a una juguesca que han organitzat amb una activitat de cacera del tresor o geocaching pel barri.

Aquesta geocerca consta de 14 geoamagatalls corresponents a les 14 persones de l’àmbit científic. A sota teniu les coordenades que determinen la posició de cada geoamagatall, en format de graus decimals (DD) i de graus, minuts i segons (DMS).

A cadascun dels punts, en un radi de 10 metres, heu de localitzar un contenidor amagat què inclou un full de registre i un codi QR corresponent a cada científic imprès a una targeta. Trobareu a Averrois/Ibn Ruixd, Marie Curie, Alexander Fleming, Rosalind Franklin, Jane Godall, Carol Greider, Hipàtia d’Alexandria, Edwin Hubble, Joan Oró, Nikola Tesla, Marie Tharp, Anna Veiga, Carmina Virgili i Alfred Wegener.

Amb un lector de codis QR, escanegeu els codis que hi trobareu i què us enllaçaran amb més informació sobre la persona a qui correspon cada punt. D’aquesta informació, en concret, preneu nota de la frase que s’atribueix al científic i lliureu un full amb les 14 frases i les vostres dades a la Consergeria de l’Institut. Les tres primeres persones, aconseguiran entrades dobles pel cinema.

Torneu a amagar el contenidor exactament on i com era així altres geocercadors podran trobar-lo.

Sort, GPS activat, ulls oberts i bona cacera científica

LOCALITZACIÓ GEOAMAGATALLS

CACERA CIENTÍFICA 2018

Número Nom amagatall Latitud DD/DMS Longitud DD/DMS

1

Institut 41.36489

41°21’53.6″2 N

2.127360

2°07’38.5″ E

2 Biblioteca 41.364693

41°21’52.9″ N

2.127870

2°07’40.3″ E

3 Metro 41.368458

41°22’06.5″ N

2.127608

2°07’39.4″ E

4 Vidre 41.369593

41°22’10.5″ N

2.126312

2°07’34.7″ E

5 Ronda 41.367185

41°22’01.9″ N

2.133962

2°08’02.3″E

6 Jardí interior 41.367731

41°22’03.8″ N

2.132645

2°07’57.5″ E

7 Illeta Justícia 41.365712

41°21’56.6″ N

2.131519

2°07’53.5″ E

8 Consarnau 41.364964

41°21’53.9″ N

2.129943

2°07’47.8″ E

9 Alhambra 41.362833

41°21’46.2″ N

2.131033

2°07’51.7″ E

10 Aprestadora 41.363699

41°21’49.3″ N

2.127922

2°07’40.5″ E

11 Escorça 41.368040

41°22’04.9″ N

2.130353

2°07’49.3″ E

12 Ermita 41.364978

41°21’53.9″ N

2.118173

2°07’05.4″ E

13 Natzaret 41.359127

41°21’32.9″ N

2.124470

2°07’28.1″ E

14 Ciències 41.352691

41°21’09.7″ N

2.121514

2°07’17.5″ E

Pel que respecta a la segona activitat amb utilització de codis QR, es tractava que l’alumnat de la matèria optativa de El món de les plantes a 2n d’ESO que s’encarrega del manteniment de l’hortet i de les plantes dels corredors del centre, generes uns codis QR que enllacen a les fitxes informatives en PDF penjades al núvol que prèviament han documentat i recopilat.

Per facilitar a la resta de membres de l’institut el coneixement sobre les plantes, cada alumne va elaborar un recull com si es tractes d’un herbari digital de les diverses plantes que hi ha al centre.

Exemples de fitxes de l’herbari digital al núvol

D’una banda, a l’hort observaven i fotografiaven directament les plantes i, de l’altra, a l’aula d’informàtica cercaven, completaven i compartien les fitxes model i generaven els PDF corresponents (com el magraner o la palmera)  que es penjaven en una carpeta del Drive.

Exemple QR generat sobre la farigola

Finalment es generava una recopilació de codis QR, seguint un codi de colors, que enllaçava a la informació de cada planta, es plastificava i es col·locava a la planta corresponent.

Codis de colors per a impressió de QR