En l’era digital, l’ús de tecnologies per a la comunicació i l’educació ha revolucionat la manera com escoles, famílies i comunitats es relacionen. Tot i això, aquesta transició comporta reptes significatius, especialment per a les famílies més vulnerables, que sovint es troben amb barreres per accedir o utilitzar adequadament aquestes eines digitals. Identificar i entendre aquests reptes és essencial per avançar cap a una educació més inclusiva i accessible.

Taula: Reptes comunicatius i d’accessibilitat digital

Situació Reptes comunicatius
a) Comunicació digital escrita amb el tutor o la tutora. 1. Barreres idiomàtiques: Les famílies que no dominen la llengua vehicular del centre (català o castellà) poden tenir dificultats per entendre els missatges o expressar-se correctament.
2. Accés limitat a la tecnologia o manca d’habilitats digitals: Moltes famílies vulnerables no disposen de dispositius adequats (ordinadors, tauletes, etc.) o no tenen prou coneixements per utilitzar aplicacions de correu electrònic o plataformes escolars.
b) Resposta a una convocatòria per votar digitalment els representants. 1. Complexitat en l’ús de plataformes digitals: Algunes aplicacions o plataformes escolars poden ser confuses o poc intuïtives, sobretot per a persones amb poca experiència tecnològica o nivell educatiu baix.
2. Manca d’accés a Internet: Les famílies sense connexió a Internet estable o amb tarifes limitades es veuen excloses d’aquest tipus de participació digital, creant una desigualtat d’accés.
c) Entendre la web del centre i les activitats que s’hi presenten. 1. Disseny web poc accessible: Webs amb dissenys no responsius, fonts petites o colors amb poc contrast poden ser difícils de llegir per a persones amb problemes visuals o cognitius.
2. Llenguatge tècnic o poc clar: Quan es fa servir un llenguatge massa acadèmic o estructures complexes, les famílies amb menys educació formal poden tenir dificultats per comprendre la informació.
d) Reunió virtual amb altres famílies de l’Associació de pares i mares. 1. Limitacions tècniques o manca de privacitat a casa: Algunes famílies poden no tenir un espai tranquil o equipament adequat per connectar-se, cosa que afecta la seva capacitat de participar activament.
2. Barreres per interaccionar en un entorn virtual: Les persones poc habituades a les eines digitals poden sentir-se cohibides, tenir dificultats per activar el micròfon o la càmera, o gestionar la comunicació virtual.
e) Escoltar i veure el vídeo de la festa de fi de curs, enregistrat per l’escola. 1. Formats de vídeo no accessibles: Sense subtítols o transcripcions, les persones amb discapacitat auditiva o els parlants d’altres llengües podrien no entendre el contingut del vídeo.
2. Qualitat tècnica insuficient o problemes d’accés: Vídeos amb alta qualitat poden ser difícils de reproduir en connexions lentes o dispositius antics, excloent famílies amb recursos tecnològics limitats.