Era la primavera de 2010 quan es va publicar el document “El Pla TAC de centre”, per part del Departament d’Ensenyament . Molt temps ha passat des de llavors, i poca aigua ha plogut (en el sentit estricte del terme), però també bastantes coses han anat canviant.

Remuntant-nos a aquells temps, podem dir que l’objectiu del Pla TAC era (i és) el d’ordenar els usos educatius de la tecnologia i recursos digitals en els centres educatius. Vaja, tan senzill (i tan difícil) com tenir un pla d’actuació previst i no anar improvisant decisions sobre la marxa. Tots sabem que a l’any 2010 les coses, des del punt de vista econòmic, anaven molt malament i estàvem al mig d’una gran crisi econòmica. Com a resultat, els centres educatius que en aquells temps ja tenien una dotació d’ordinadors “amortitzada”, van haver de passar un curs rera l’altre amb el que tenien. I de fet, en un percentatge molt important, avui encara estan així. Aquesta situació és molt més agreujada en centres de Primària que en centres de Secundària. Sí, els de Secundària encara van tenir sort del Projecte Educat1x1, per poder pescar alguna cosa.

Poder disposar de maquinari i infraestructures en condicions és un punt molt important i que permet posar-se a treballar en condicions, és cert. Però també cal dir que no és l’únic àmbit on el Pla TAC de centre pot fer incidència. Amb tot, és cert, tots ens capfiquem amb el model d’ordinador que tenim i els anys que té (i poca cosa més). Així que després d’una primera empenta on una part important de centres van elaborar el seu Pla TAC, amb el transcurs del temps la primera embranzida es va anar moderant i situant-se en una mena d’equilibri dinàmic marcat en un extrem pel “… què més voldríem que tenir maquinari adient per a poder fer propostes educatives en format digital i poder avançar…” (centres) i en l’altre per “…l’avenç en la inclusió del Pla TAC en els documents d’organització d’inici de curs, guanyant presència en els espais web institucionals i en els espais mentals de la comunitat educativa” (administració).

La situació, afortunadament, ha començat a canviar. Segur que em deixaré moltes coses, però esbosso les que em semblen més importants:

  • s’estan fent esforços importants en el model de suport tècnic. Els assessors TAC de centre (abans coordinadors TIC) comencen que tenir que fer més incís en l’ús pedagògic de la tecnologia, i no tenir que resoldre incidents de tipus tècnic. No vull dir que no ho facin, simplement que el canvi de model de suport tècnic pot facilitar que no facin aquestes tasques de forma tan exagerada (ho sento, el primer punt i ja parlo de màquines);
  • s’està portant a terme una transformació de la xarxa LAN dels centres, per tal de dotar-los d’una alta connectivitat. Aquesta acció va acompanyada de la renovació del servidor de centre, l’establiment d’un servei d’impressió i, en resum, d’un cert grau d’uniformització d’estructures digitals en cada centre educatiu;
  • el Pla TAC de centre ha passat d’estar recollit en el document #1 de la Col.lecció TAC a aparèixer en les instruccions d’inici de curs i ser un dels documents que Inspecció Educativa pot tenir en la llista de documentació a supervisar;
  • a cada any que passa l’onada digital no minva, ans al contrari. Sembla cada cop més clar que treballarem, aprendrem, conviurem,… amb la component digital molt present. Per tant, hi ha una demanda social per a que els centres incorporin tots aquests elements en els processos d’ensenyament-aprenentatge;
  • els darrers temps estan començant a emergir iniciatives institucionals que incorporen conceptes com els de transformació educativa i cultural digital, que donarà molta força als processos de canvi que han d’iniciar els centres educatius, en tots els seus àmbits. En el digital també.

És per això que ens trobem davant d’una segona embranzida del Pla TAC. Ha esdevingut un criteri o un argument per a prendre decisions que, a diferència dels temps magres on poca cosa hi venia al darrera, ara sí, tenir-lo elaborat pot comportar la possibilitat de poder accedir a nivells de dotacions molt interessants. Així doncs, estem en marxa. Els centres han començat a reelaborar els seus Plans TAC, a demanar formació per a fer-lo, a tenir expectatives, a obrir boca i ulls, … i a estar amb les orelles al vent!!

Continuarà!!