El concepte de gamificar l’aprenentatge, la introducció de trets típics dels jocs en els processos d’ensenyament, és molt ampli. Primer de tot, només cal que ens fixem amb els tipus de joc que hi ha (jocs de tauler, d’estratègia, monojugador, multijugadors, per parelles, jocs de cartes, vídeojocs, jocs cooperatius, jocs de rol, jocs competitius, …); podem seguir per veure en quins àmbits, matèries d’estudi, en relació a quins continguts, … és poden aplicar (és agosarat dir que es poden aplicar a tot arreu?); i finalment si ens focalitzem amb les eines que es poden utilitzar per a gamificar l’aprenentatge, també estem davant un ventall, diria que inabastable (dinàmiques de joc o estructures, recursos físics, recursos digitals, …).

Així doncs, la triada tipus de joc, tema o objectiu del joc i recursos a emprar, és quasibé inabastable. Tot un oceà a recòrrer. Hi ha un cosa, però, que per a mi ha de ser comuna a totes les propostes de gamificació que es facin a l’escoles. I aquesta és que s’hi aprengui alguna cosa. Potser pensareu que això és obvi, però per la meva pròpia experiència no ho és tant….m’estalviaré posar massa exemples, però vull dir que ocurrències del tipus ¨De quin color era el cavall blanc de Sant Jaume?¨ o també ¨Un bancal ben llaurat, mal llaurat, la punta de la rella mai hi ha entrat. Què és? (endevinalla molt típica de casa meva, que es refereix a la teulada)¨ difícilment podríem considerar que es podrien incloure en una proposta de gamificació. Perquè no sé veure, més enllà de l’enginyoses (o no) que puguin ser, què s’hi aprén. Llevat que ens focalitzem en les eines, en la manera en que ho presentem.

Arribats a aquest punt, estaríem fent massa incís en el valor de l’eina i no en l’objectiu final, que hauria de ser el d’aprendre. Les eines (digials o no) han d’estar al servei de l’aprenentatge (això són les TAC).

Entenc que crear una dinàmica de joc no és feina fàcil. Cal decidir sobre quin tema ens focalitzem, què pretenem amb la proposta gamificada, quina dinàmica seguirem, quin temps de realització real disposem, … i al final arriva el ¨com ho fem¨, o sigui, les eines.

Fa ja un cert temps (gener de 2012) que @mcanosan i jo mateix vam elaborar un joc per a una sessió de formació relacionada amb la transformació educativa (concepte que aquests darrers temps sembla que prén embranzisa). La sessió recordo que es va realitzar a la Universitat de Lleida (la foto de l’article és de la mateixa sessió). Ens vam fabricar el tauler, les cartes, la dinàmica del joc, les fitxes …. tot per a jugar al joc de la transformació educativa. Quins grans i bons records!! I no només per jugar-lo, sino també pels moments que vam compartir en el procés de creació. No vam utilizar cap eina digital. Tot en analògic.

La meva darrera experiència en el món de la gamificació és del maig (2018) on, amb motiu de la mostra de robòtica educativa RobotEbre, vam elaborar un Escape Room amb les següents característiques:

• el tema escollit va ser el món dels codis de xifratge;
• el van jugar a la vegada, de forma massiva, 400 persones;
• el repte està generat amb un bloc, en format de pàgines ocults a les que només s’hi pot accedir amb l’enllaç que conté cadascuna (i que porta a la següent) , de manera que per accedir a la propera, cal resoldre l’enigma de la pàgina actual;
• la paraula de pas per a passar d’una pàgina a la següent és la solució de l’enigma plantejat;
• es va realitzar amb mòbils i connexió wifi (cal ser necessari preveure que allí on es va realitzar hi hagués connectivitat wifi suficient)

El repte plantejat es pot consultar i jugar des d’aquest enllaç.

Acabant de començar el curs 2018-2019, començarem una nova edició del Seminari TAC de Secundària. La primera sessió està dedicada a la gamificació.

Som-hi doncs!! Juguem!! Però no ho oblidem: juguem per a prendre!!