Aquest inici de curs ha estat molt diferent de com venia sent els darrers cursos. Forçosament, no podia ser igual. El canvi al CRP Montsià és un canvi prou important que, a més, ha vingut acompanyat de l’assumpció de noves responsabilitats, direcció del CRP i coordinació del Servei Educatiu.

No són tasques que em resultin estranyes del tot. Si bé és cert que fins a aquest moment mai he tingut la responsabilitat de portar-les a terme, també és cert que porto un bagatge de coneixements prou gruixut. He tingut l’oportunitat de viure-les de molt aprop, empapar-me de moltes de les coses que comporten el seu exercici, i també de pensar maneres alternatives de fer (o millorar) al voltant d’una àmplia varietat d’aspectes. Crec que puc dir que la motxilla la porto prou carregada per intentar tirar endavant.

El mes de setembre ha estat dur. Una arrencada molt forta, en tota regla. El motiu ha estat l’elaboració del Pla de treball del Servei Educatiu. Un document complex, on hi intervenen moltes parts, però en especial, els membres de la comissió tècnica hi tenen un pes important. Crec que hem realitzat una molt bona feina, sobretot bastint una estructura sòlida, uniforme i lògica. Això ens ha de fer més fàcil introduir canvis, localitzar errors i millorar propostes. També hem fet molts esforços en la millora dels indicadors i dels intruments utilitzats. N’estem contents.

També estic molt content de l’acollida que m’han ofert les noves companyes i companys d’equip. Posant-me facilitats en tot allò que he necessitat. Han estat uns dies en que he rebut una intensitat molt alta d’informació, per altra banda necessària, per a posar-me ràpidament en situació. Per a ser exactes, no crec que aquesta posada al dia s’acabi en breu. Aquí hi ha una part important que té a veure amb el coneixement mutu, la motivació l’aprofitament de les pròpies fortaleses, que són (han de ser) de llarg recorregut. Sóc optimista i crec que podrem treballar molt bé plegats, millorant i creixent tots junts.

Vull nomenar, per finalitzar, el tercer punt que destaco d’aquest inici de curs tan diferent per a mi. És el que fa referència als centres educatius de la zona. Estem en un moment de plena ebullició educativa on hi ha múltiples iniciatives de formació, innovació, transformació educativa, … Estic il·lusionat de poder aportar el meu granet de sorra i experiència per tal d’ajudar-los a avançar. El nostre territori, Terres de l’Ebre, és petit i poc o molt ens coneixem tots/es i ens anem trobant, ara aquí, ara allà. Ens coneixem però ara tenim l’oportunitat de conèixer-nos més i sumar sinèrgies, augmentant les ocasions de treballar plegats. En aquesta línia, i per a començar, hem renovat la nostra Carta de Serveis per als centres.

Quan sortim de la nostra zona de comfort tendim a pensar que marxem de sota la llum del Sol, sortint d’un terreny conegut, que tenim apamat, i que anem cap a una zona fosca, on tot és incertesa i dubtes. Però això no és cert. O al menys, no ho és del tot. El Sol sempre surt de nou, i amb ell neix un nou dia, un rera l’altre, amb noves oportunitats i possibilitats, amb noves senderes que transitar i aventures per a córrer.