El Pla TAC serveix per a fer un valoració de l’estat en que es troben les TAC en un centre educatiu, definir uns objectius a assolir, i establir unes actuacions per a arribar-hi. Es tracta de definir un projecte de desplegament de les TAC en el centre, i mirar de dotar-lo amb recursos per tal de dur-lo a terme de la manera més fidel possible. ¨Primer el projecte, després els recursos¨.

La valoració inicial de l’estat de les TAC en el centre educatiu es coneix com a diagnosi, o també foto del centre, i hi ha diverses maneres de portar-la a terme. Sense voler ser exhaustiu, n’anomenaré algunes. Una no treu una altra, fins i tot algunes d’elles es poden combinar per complementar-se :

  • fent servir l’aplicatiu del Pla TAC: es tracta d’anar empenant els diferents ítems de la diagnosi. Convé, però, no fer-ho directament sobre l’aplicatiu. Abans d’emplenar-ho és millor fer-ne una posada en comú i valoració conjunta amb la comissió TAC o amb un grup ampli de docents;
  • utilitzant qüestionaris en format digital: la diagnosi, i també el Pla TAC, es fa al voltant de cinc temes. Alguns d’ells estan en forma de qüestionari digital, per la qual cosa resulta molt senzill fer-ho arribar als membres del claustre i fer.ne un buidatge digital. Alguns temes, però, no estan en forma passats a qüestionaris, però sempre els podem crear nosaltres. S’argumenta que no estan tots passats a qüestionaris digitals perquè hi ha temes on la majoria de claustre no disposa de prou informació o criteri format per poder-los valorar.
  • fent servir les graelles del document Pla TAC: entre els materials relacionats amb el Pla TAC (http://xtec.gencat.cat/ca/centres/projeducatiu/platac/) hi ha el document del Pla TAC de centre, el primer de la Col·lecció TAC, on hi ha unes taules amb tres nivells de desenvolupament de diversos aspectes TAC. Si bé està molt bé poder-ho tenir imprés, el principal problema és que cada ítem només es valora en tres graus de desenvolupament (nivell inicial, intermedi i avançat), mentre que a l’aplicatiu n’hi ha quatre (gens, poc, bastant, molt);
  • emparant-se amb el coneixement del centre: aquest és un dels meus preferits. L’argument és mot senzill. A poc que coneguem un centre, no és necessari fer massa cosa per endevinar quins són el seus punts més forts i quins són els que cal millorar. Llavors, per què hauriem de fer una diagnosi tan completa com proposa l’aplicatiu del Pla TAC? Jo ho tinc clar. L’hem de fer tan completa perquè, tot i que tenim una previsió del que cal millorar i demés, fer una dignosi completa ens serveix com a llista de control o check list, de moltes altres coses que segur ue no havíem considerat i que, en alguns casos, ens semblarà oportú incorporar al Pla TAC.
  • realitzant alguna dinàmica grupal: totes aquestes opcions es poden portar a terme de diverses maneres. Individualment (opció a evitar, sempre) o grupalment (en petit grup o en gran grup)Fer dinàmiques grupals sempre serà una bona opció per tal de sigui més entrtingut i tothom que hi col·labori pugui participar.

En aquest article proposo una opció més. La detallo tot seguit.

La idea, a més a més de fer la diagnosi de centre, és que també elaborem, de forma senzilla l’anomenada foto del centre en l’àmbit de les TAC.

El punt de partida és el recull de tots els ítems que l’aplicatiu de Pla TAC proposa per a fer la diagnosi. Per als cinc temes. I també de les propostes d’actuació que es proposen en cada cas. Cada enunciat de la diagnosi s’avalua segons el grau de desenvolupament que presenta en el centre (gens, poc, bastant o molt). Cada un dels cinc temes, disposat en forma de taula, s’imprimeixen en folis DIN-A3. L’objectiu és que estiguin tots a l’abast, a la vista, i evitar la confusió que pot produir treballar-hi directament sobre la pantalla. Així, a més, dóna més peu a poder-ho parlar, valorar i opinar en grup. Les propostes d’actuació estan afegides per tal que donin idees o pistes sobre allò a que es refereix cada enunciat de la diagnosi. De vegades va bé tenir una certa orientació.

Cadascun d’aquests enunciats es valora, i a la part inferior de cada pàgina es sumen el nombre d’ítems marcats en cadascuna de les opcions (gens, poc, bastant i molt). Aquest procés es realitza en els cinc temes o àmbits que composen el Pla TAC. Una vegada realitzada la diagnosi en cadascun dels cinc temes, es passa a realitzar el buidatge de les valoracions. Això es pot fer també en format analògic (paper) o digital (senzill full de càlcul). La única cosa que hem de fer és multiplicar cada nombre de valoracions per un valor que li associarem (0 per a Gens, 1 per a Poc, 2 per a Bastant i 3 per a Molt). Per acabar sumarem la puntuació obtinguda a cada tema o àmbit i ho normalitzarem dividint-ho entre el nombre d’enunciats que hi ha en cada cas. A continuació es veu com quedaria la graella, però també hi ha un senzill full de càlcul que ens pot ajudar. Com a resultat d’aquesta normalització obtindrem un nombre que estarà entre 0 i 3.

Arribats a aquest punt, tindrem cinc nombres que estan enre 0 i 3, i que representarem en un pentàgon, obtenint així una representació gràfica de la diagnosi TAC del centre. O també la foto del centre pel que fa a les TAC. Fer el Pla TAC no implica que haguem de fer aquesta representació gràfica, però el fet de concretar tota la diagnosi en un gràfic ens permet caracteritzar un centre i fer-nos-en una imatge molt ràpidament. Per això ho podem anomenar, ara sí, la foto TAC de centre.

En cas que aquesta proposta pugui ser d’utilitat, comparteixo els documents emprats per la realització d’aquest article: