A cada dia que passa les notícies d’allò que és capaç d’aconseguir la Intel·ligència Artificial, que aquestes darreres setmanes són protagonitzades per ChatGPT, no deixen de sorprendre’ns.

Aquest chatbot és capaç de donar resposta a tot tipus de preguntes que li siguin formulades, i a cadascuna d’elles, aprèn i millora; de forma constant. Produeix admiració i vertigen (diria que a parts iguals), per allò que és capaç de respondre, però també perquè ens fa entreveure el món cap on ens dirigim. I un dels focus del debat, com no podia ser diferent és al món educatiu.

Als amants dels escacs no ens impacta tant el fenomen del ChatGPT perquè fa 25 anys (11 de maig de 1997) ja vam entendre que en determinades tasques mai guanyaríem a les màquines. No sé si m’explico… 25 anys!! I la gent seguim jugant als escacs!!

Els escacs van ser el primer laboratori de proves on es va començar a treballar amb la Intel·ligència Artificial (IA). És un joc delimitat per 64 caselles, 32 peces, unes normes molt clares i establertes i … molt de càlcul. Un terreny abonat per a la IA. Per això, i mirant la història des de la banda dels escaquistes, crec que podem extreure algunes reflexions que també podrien ser-nos útils en l’àmbit educatiu. En desgrano algunes.

Les màquines juguen molt bé a escacs, però no són creatives. Ja sabem del cert que els robots són imbatibles, juguen perfecte. Però la bellesa dels escacs resideix en l’error, i això sense dubte pertany als humans. De fet, l’entrenament en els escacs no consisteix tant a trobar els encerts de l’oponent, sinó els propis errors. És un joc de suma zero, i allò que guanya un és deu a allò que perd l’altre. D’aquí que cal centrar-se en un mateix, no en allò que ha jugat l’adversari. Quan un adversari ¨juga de màquina¨, de seguida s’aixequen sospites, justament per la dificultat de jugar perfecte!! Per altra banda, els robots, tenen molta profunditat de càlcul, però fan jugades ¨poc humanes¨ o fins i tot il·lògiques a ulls humans, i quan un jugador té aquest tipus de joc, els recels apareixen ràpid. Per aquest motiu, els robots s’utilitzen per a detectar possibles situacions de dopatge tecnològic.

Els mòduls d’escacs ens ajuden a millorar (sempre en partides acabades). Els robots escaquistes s’utilitzen molt per a analitzar posicions de partides ja jugades. Normalment en aquesta seqüència. Es juga la partida, aquesta és analitzada per humans, els quals intercanvien punts de vista, i aquests punts de vista s’acaben de confirmar (o no), en funció del que valora el mòdul.

Entrenar amb mòdul no és gens aconsellable. Per què? Doncs perquè la màquina et va assenyalant les jugades millors i pitjors en cada cas, i això a la llarga redueix la capacitat de càlcul de l’escaquista. Si a l’entrenament em van indicant les jugades, com podré després, davant del tauler, pensar per mi mateix? Si volem progressar hem d’aprendre a pensar i avaluar les posicions per nosaltres mateixos. Ho hem de visualitzar, sense cap suport. Després la màquina ens pot indicar si allò que hem jugat és prou correcte o no…. però sempre després, mai abans.

Com veieu, he parlat d’escacs, però molts aspectes també els podem traslladar a l’àmbit educatiu. Segur que podem aprendre dels escacs estratègies d’ús de la IA.