Projecte de direcció

6.A.- Anàlisi diagnòstic del centre docent (DAFO, Diagnòstic institucional de problemes, etc.).

Test diagnòstic sobre les capacitats de l’equip directiu. TEST DE ADIZES
Tècnica del diagnòstic institucional de problemes
Tècnica FCE (Factors Crítics d’Èxit)
Tècnica DAFO

Recurs: Eines per l’elaboració del projecte de direcció

6.B.- Àrees de millora.

Les àrees de millora poden anar encaminades a millorar:

El funcionament intern (responsabilitats, funcions, processos i procediments, llocs de treball, distribució del treball, etc.)
La planificació i el seu desenvolupament (detecció de necessitats, plans de millora, planificació estratègica, etc.)
Els processos (gestió de processos, gestió del coneixement col·lectiu. Desenvolupament de l’aprenentatge informal, etc.)
Les persones (plans d’incorporació, mentoria, coaching, autoformació, etc.)
La projecció de l’organització (plans d’entorn, comunitats d’aprenentatge, cercles de cooperació, etc.)

Un altra organització podria ser la següent:

Millores en el funcionament dels òrgans de govern (horari de reunions de l’ID, horari d’atenció a membres de la comunitat educativa, comissions de treball en el claustre, etc.)
Millores en l’organització de la vida acadèmica (línies d’intervenció del PEC; normes de funcionament EC, CCP; Coordinació d’etapes; organització de l’alumnat; etc.)
Millores en la convivència (elaboració de normes, seguiment i avaluació; vies de col·laboració; canals d’informació, etc.)
Millores en l’organització de la gestió administrativa (pressupostos, funcionament de la gestió administrativa, recursos, etc.)
Millores en l’ús d’espais (proposta d’ús d’espais, proposta d’utilització de materials, etc.)
Millores en les activitats complementàries i extraescolars (Calendari de reunions APA, Propostes d’activitats extraescolars complementàries, etc.)
Millores en les relacions amb altres institucions (línies de cooperació, criteris d’utilització d’espais fora de l’horari lectiu, etc.)

Normes de redacció

Abans de posar-se a escriure, fer esquemes detallats de les idees principals que es volen expressar.
Abans de posar-se a redactar, discutir o analitzar amb els membres del futur equip directiu o amb alguna persona entesa en temes de direcció, els aspectes vitals del projecte, com ara la justificació de la candidatura, la problemàtica que es considera prioritària en el centre, els objectius de la direcció, els indicadors de qualitat i l’estratègia per dur endavant el projecte.
Pel que fa a la redacció de projecte: Fer servir un estil clar, senzill i breu. És molt important que els receptors el llegeixin i ho entenguin sense excessiva dificultat. El projecte no ha de passar de les 30 pàgines, inclosos els annexos. Un projecte llarg, exhaustiu i prolix produeix cansament i agressivitat en el receptor. Els projectes de més de 30 pàgines no solen llegir-se complets.
És molt important posar l’accent en els epígrafs més sensibles que són els que solen cridar l’atenció dels receptors com ara la justificació personal del projecte, la visió personal del candidat respecte als problemes del centre, els indicadors de qualitat i les propostes d’acció per solucionar els problemes.
Sol facilitar la lectura del projecte oferir estructures lingüístiques àgils com les següents: Primer es justifica l’epígraf breument, segon es desenvolupa el contingut en punts numerats o amb vinyetes que expressen missatges simples, i tercer, es fa un breu comentari d’aquells punts que es consideren fonamentals o que es desitja, de forma expressa, atreguin l’atenció del lector.

Estructura interna del projecte

Justificació, el perquè, argumentant les raons que impulsen a presentar-se a un lloc directiu així com els propòsits i intencions que l’animen
Diagnòstic de les debilitats i fortaleses
Priorització i selecció dels problemes
Planificació: elaboració d’un conjunt de plans de millora
Recursos: humans, econòmics, materials, tècnics i funcionals
Avaluació: diagnòstica o anual del procés com final de resultats

Diagrama del projecte

Estructura de ADIZES: àmbit executiu, burocràtic i administratiu, àmbit de la innovació, de la integració i de les relacions institucionals
Estructura de CREEMERS: àmbit de l’alumnat, del professort i l’aula. Àmbit de les estructures i l’organització de les families, de l’administració i el context
Estructura de ÁLVAREZ: El PCI(projecte de qualitat integrat) s’estructura amb els següents àmbits d’acció aplicats a l’organització pedagògica d’un centre educatiu: Plantejaments institucionals, àmbit de l’organització, àmbit de les relacions i convivència, àmbit de l’orientació i tutoria. Àmbit de l’aula i desenvolupament del currículum. Àmbit de la familia i l’entorn. Àmbit de l’administració i gestió de recursos.
Estructura de MONTERO: dimensions del projecte: pedagògica, de govern i coordinació, relacions, i gestió de recursos i administració.

6.C.- Objectius del projecte.

a) Competències directives i objectius del projecte de direcció

Les dimensions de les competències directives podrien ser:

Pedagògica: disseny (planificació, projecte educatiu, programacions) i desenvolupament de l’aprenentatge (pràctiques docents, resultats escolars), orientació i tutoria, atenció a la diversitat o a les necessitats específiques de suport educatiu, espais, emps, agrupaments escolars, avaluacións internes i externes, formació del professorat, innovació educativa, activitats extraescolars i complementàries, …
Govern i coordinació: actuació i funcionament dels òrgans de govern i dels organs de coordinació docent, exercici de les competències i funcions, ajustament o redefinició de les estructures, plans de treball, sistemes d’informació i comunicació
Relacions: participació dels diferents sectors de la comunitat educativa, convivència, relacions en l’entorn i les institucions, …
Gestió i recursos: exercici de la prefectura de personal, gestió de recursos i materials didàctics, serveis prestats pel centre, gestió acadèmica i administrativa, getió econòmica, utilitzaicó dels espais escolars, captació de recursos complementaris…

Aquestes dimensions poden relacionar-se amb d’altres categories, com les del model de ADIZES o les del model del PCI

b) Els criteris d’avaluació de l’acompliment directiu com referència pels objectius del projecte de direcció

Exemple dels criteris i indicadors d’avaluació de la funció directiva desenvolupats per la Comunitat Autònoma de Castella i Lleó mitjançant la Resolució de 10 de febrer de 2011 (BOCL de 21 de febrer, núm. 35:

Direcció i coordinació de totes les activitats del centre: planificació, seguiment, control i avaluació de les mateixes.
Gestió de recursos humans i materials per a proporcionar una oferta educativa àmplia i ajustada a les demandes socials.
Exercici de les competències en matèria administrativa i de personal.
Dinamització dels òrgans de participació docent del centre i impuls de la participació en aquests dels diversos sectors de la comunitat educativa.
Afavorir la convivència en el centre, resoldre els conflictes d’acord amb les normes que estableixin les administracions educatives en compliment dels criteris fixats en el reglament de règim interior del centre.
Promoció de plans de millora de la qualitat dels centres, així com la posada en marxa de programes i iniciatives d’innovació i formació que millorin el funcionament del centre.
Impuls dels processos d’avaluació interna del centre i col·laboració en les avaluacions externes.
Dinamització de l’atenció a la diversitat dels alumnes.
Col·laboració amb els òrgans de l’Administració educativa en tot allò relatiu a l’assoliment dels objectius educatius del centre.
Impuls de la col·laboració amb les famílies, amb institucions i amb organismes que facilitin la relació del centre amb l’entorn, el foment d’un clima escolar que afavoreixi l’estudi i el desenvolupament de totes les actuacions propiciïn una formació integral en coneixements i valors dels alumnes .
Implantació de les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació (TIC) en les activitats que es desenvolupin en el centre educatiu.
Execució de les actuacions contingudes en el projecte de direcció.

c) La millora dels resultats escolars com factor clau del projecte de direcció

d) Els objectius en el projecte de direcció

6.D.- Plans d’actuació i la seva temporalització.

Així es fa en el pla d’actuació del projecte, desenvolupat en el segment següent, amb algunes orientacions generals que poden avançar des d’aquest espai de l’organització i els recursos:

La vinculació entre objectius del projecte educatiu i del projecte de direcció, per considerar, de manera especial, la millora dels rendiments escolars de l’alumnat.
La coordinació i concreció dels continguts curriculars com a àmbit propi de les competències directives relacionades amb la dimensió pedagògica.
Els criteris per a determinar els òrgans de coordinació docents del centre i el seu funcionament (horaris de dedicació a tasques, responsables, comesos)
Les actuacions del pla d’atenció a la diversitat de l’alumnat en diferents àmbits (reforç, recuperació, adaptació curricular, respostes específiques).
Les actuacions pròpies del pla d’orientació i acció tutorial.
La gestió de la convivència en el centre, mitjançant l’establiment de normes, mesures preventives i la correcció de les conductes contràries a la convivència.
Els continguts i el tipus d’activitats del pla de formació del professorat.
Els criteris per a organitzar i distribuir els espais i temps escolars i extraescolars.
Els criteris, així mateix, per establir els agrupaments de l’alumnat i l’assignació de les tutories, per tal d’afavorir rendiments escolars satisfactoris.
Els procediments d’avaluació interna del centre vinculats a l’avaluació del projecte de direcció.
La consideració en el projecte de direcció dels plans estratègics que es desenvolupin en el centre (lectura, noves tecnologies de la informació i comunicació, plurilingüisme, coeducació …)
Vies de participació dels diferents sectors de la comunitat educativa.
Criteris i procediments per a la transparència en la presa de decisions.
L’organització dels espais, instal·lacions i recursos materials del centre.
Criteris i prioritats per a la gestió econòmica.
Plans d’autoprotecció del centre, de prevenció de riscos i de gestió sostenible dels recursos.

6.E.- Recursos i organització del centre per a l’assoliment dels objectius.

El quadre següent detalla l’abast de cada un de projectes o marcs institucionals de planificació amb què es vincula el projecte de direcció, de tal manera que puguin adequar els recursos i l’organització del centre per a l’assoliment dels objectius proposats.

6.F.- Seguiment i avaluació del projecte: indicadors d’assoliment.

a) Indicadors d’èxit

b) Seguiment i avaluació del projecte

Interna: (director i equip directiu) revisió del compliment dels objectius, a final de curs, al redactar la memòria final
Participativa (òrgans i equips de coordinació docent) indicadors del projecte de direcció en el marc de les revisions trimestrals dels resultats dels processos d’ensenyament i aprenentatge
Externa (expert o assessor extern de processos)
Administrativa (Administració educativa) projecte de direcció
Institucional (Consell Escolar) valoració de l’exercici directiu i el grau de desenvolupament
Objectiva d’expert: centre privats o d’una gran autonomia

6.H.- Exemples de Projectes de direcció.

Guia para la elaboración del proyecto de dirección

Mònica Buj

Etiquetes