El meu somni seria treballar en una Aula pel  Futur, però quan desperto i vaig al meu centre, toco de peus a terra i la realitat és una altra.

Al nostre centre, els espais que s’utilitzen per l’aprenentatge són les aules, els passadissos, la sala d’actes, el pati i el càmping, les aules específiques (dibuix, aula i taller de tecnologia, laboratori i l’aula de música), el gimnàs i els entorns virtuals d’aprenentatge. Tot i així, també utilitzem espais externs: locals, comarcals, provincials, nacionals i internacionals, quan realitzem activitats complementàries.

Les aules són de diferents tamanys, tot i així, no hi ha cap aula on hi càpiguin més de 40 alumnes. Normalment les aules estan preparades per agrupacions de 21-25 o bé de 26-30 alumnes, però també tenim aules on hi caben menys de 15 alumnes.

La disposició dels seients varia en funció de l’aula, però a l’ESO i a batxillerat podem trobar aules on les  files són de taules individuals, taules en parelles i a cicles i als PFIs podem trobar aules on les taules estan agrupades. A la sala d’actes no hi ha taules i les cadires no tenen taula integrada. No hi ha aules on la seva distribució sigui en forma de U, de L o de T.

El material que hi ha disponible a totes les aules són sistemes d’altaveus, pissarra blanca, paperera de reciclatge, projector digital. No hi ha catifes, ni aigua potable, pantalles o espais a la paret dedicat a l’exposició, taules regulables, butaques, pufs…, tauletes o ordenadors personals, ni mecanismes per mesurar i regular l’ambient (nivells de fum, temperatura, qualitat de l’aire, insonorització).

Seria fantàstic poder canviar els espais, però els centres no tenim pressupost per poder-ho assumir. Les administracions no donen prou suport als centres per crear un entorn físic òptim per l’ensenyament i aprenentatge actuals i per tant, no es pot canviar l’espai d’aprenentatge en el meu centre. Totes les aules tenen una ocupació del 100%, no hi ha espais lliures, les ràtios de les aules són molt altes, les dimensions de les aules són el que son i tots aquests factors fan molt difícil redistribuir els espais.

No considero que els canvis en els espais d’aprenentatge puguin ser estressants pel professorat, però si que és clau que el professorat es pugui sentir còmode i es pugui adaptar amb aquesta nova manera d’enfocar el procés d’aprenentatge. Segurament que quan el disseny del centre està més pensat pel futur, el professorat és més fàcil que tingui noves idees, col·labori i experimenti, però també es veritat que hi ha un sector del claustre que és molt reticent al canvi i no vol sortir de la seva zona de confort.

No crec que els alumnes es distreguin pels canvis en els espais d’aprenentatge, si no més aviat, crec que la distracció es produeix quan l’alumne no està prou motivat pel què i el com s’està treballant a l’aula.

Personalment, m’agrada el canvi i el promoc. Considero que l’entorn escolar no és l’adequat per a l’educació del s.XXI, però cal l’implicació de tots els interessats. Fins ara, al meu centre no hi ha hagut una política d’inversió ni de manteniment de les instal·lacions, i en aquest moment és prioritari revertir la situació. Com que hi ha passos senzills de baix cost que el professorat pot fer per millorar l’espai d’aprenentatge, començarem per aquí, i restarem a l’espera de que el Departament d’Educació ens dongui un cop de mà per garantir la seguretat i el benestar al nostre centre.

Resumint, els tres canvis d’espais d’aprenentatge que m’agradaria veure serien:

  1. Un espai flexible en el centre per a diferents enfocaments educatius
  2. Una major varietat de mobiliari
  3. Una major integració de la tecnologia per donar suport a l’aprenentatge