En primer lloc, presento com a evidència una comunicació que vaig mantenir a través de Google Classroom amb el meu alumnat de l’assignatura Escriptura creativa, per tal de proposar-los la participació en un concurs de streamings.

Missatge al Tauler de Classroom on s'anima els alumnes a participar en un concurs de streaming com a projecte de l'assignatura "Escriptura creativa"

Aquesta imatge compta amb un text alternatiu que pot ser emprat per qui faci servir un lector de pantalla. A més, si hi feu clic la podreu veure amb més comoditat.

Vaig seleccionar aquesta eina perquè tothom hi té accés des del moment que s’hi inscriuen i els queda fixada juntament amb la resta de materials de l’assignatura, de manera que hi poden accedir sempre que vulguin sense haver de sortir de la plataforma de treball. Trobo que és una bona mesura de benestar digital, perquè tenir les coses endreçades i saber on trobar-les rebaixa els nivells d’estrés. Pel mateix motiu, miro de controlar qui hi pot publicar i quin tipus de missatges s’hi pengen, per tal que no se saturi.

A més, Classroom envia un mail personalitzat a tots els alumnes i professors inscrits a l’aula quan s’hi deixa un missatge, de manera que tots són avisats que hi ha novetats sense necessitat de publicar les seves adreces de correu (protecció de dades).

Pel que fa a l’etiqueta, vaig optar per una frase breu i directa, tal com em comunico amb ells a classe, amb un enllaç directe al site del concurs (que després vam llegir a classe), per estalviar-los temps en la comprensió del missatge i perquè el mail que rebrien no els saturés la xarxa (cosa que hauria pogut passar si els hagués enganxat la informació sobre el concurs).

Correu electrònic a una companya, sol·licitant el nom d una carpeta de Drive on s havia de compartir certa informació.

Aquesta imatge compta amb un text alternatiu que pot ser emprat per qui faci servir un lector de pantalla. A més, si hi feu clic la podreu veure amb més comoditat.

Presento com a segona evidència el correu electrònic que vaig enviar a una companya fa uns dies. Ella ens havia compartit una carpeta de Drive per tal que informéssim el claustre dels projectes que estàvem duent a terme a les aules (o dels que teníem previstos per a més endavant), però jo no era capaç de trobar la carpeta dins del meu Drive, tot i haver fet servir totes les paraules clau que se m’havien acudit, tant al correu electrònic com al Drive mateix.

Vaig triar aquest mitjà enlloc de la missatgeria instantània perquè no es tractava de res urgent.

Sempre miro de ser eficient en les meves comunicacions. Fa poc vaig llegir que calia fer servir el “model Íñigo Montoya”, per la frase del personatge de la pel·lícula La princesa El meu nom és Íñigo Montoya. Tu vas matar el meu pare. Prepara’t per morir.

És a dir:

  1. Presentació
  2. Contextualització
  3. Petició

Trobo que és un bon mnemotècnic per redactar missatges breus, que vagin al gra i no facin perdre el temps a la persona a qui t’adreces. A més, amb l’ús d’una salutació informal (“Hola, nom_de_la_persona”) i la fórmula informal per demanar favors (“plis”), vaig voler establir el to relaxat del missatge.

D’altra banda, he esborrat de la imatge el nom de la persona a qui m’adreçava per protegir-ne la identitat, ja que sabent el centre on treballo i amb el seu nom, hauria estat fàcil d’identificar-la.