Etiqueta: DUA
A la primera part de «L’esquelet invisible», els alumnes, en grups de tres generats aleatòriament, classifiquen paraules per descobrir que hi ha paraules variables i invariables i, després, diferents tipus de variació. Deixo que topin amb paraules ambigües (vell, planta, cara) sense donar-los la resposta, perquè el debat els faci pujar per l’escala de Bloom.
Primer capítol d’una sèrie de cinc on aniré publicant com estic aplicant enguany les aules per pensar a l’aprenentatge de la gramàtica. Perquè aprendre importa i jo n’estic aprenent molt.
Sobre com es construeix un pla de lectura de centre en un any, amb el suport discret del claustre, la pressió silenciosa de dues-centes quatre enquestes i el gir inesperat d’una biblioteca que va deixar de ser un magatzem de pols just a temps.
El 2009, un alumne es va queixar que no el tractava com els altres. Li vaig respondre instintivament que no podia tractar-los a tots igual perquè eren diferents.
Aquesta intuïció connectava tres tradicions que m’han fet com soc: la cristiana (distribuir segons necessitat), la marxista (“a cadascú segons necessitat”) i la pedagògica diferencial. Tractar igual els desiguals perpetua la injustícia. L’educació equitativa exigeix adequar-se a cada alumne: qui té trauma necessita temps, qui té baixa motivació necessita reconeixement, qui té altes capacitats necessita portes obertes.
Les noves tecnologies poden fer viable aquesta personalització que abans era inassumible. Perquè en una societat democràtica l’educació pública ha de ser tan personalitzada com ho era antigament l’educació privada de les elits.
“L’esquelet invisible” és una unitat de morfosintaxi per a 2n d’ESO basada en les Thinking Classrooms de Peter Liljedahl, adaptades a la llengua catalana.
Aquest canvi d’enfocament respon a la necessitat d’adaptar l’ensenyament d’aquesta disciplina al que diuen la competència lingüística 9 i els criteris d’avaluació 9.1 i 9.3 (que se citen en l’article). L’objectiu, doncs, no és que els alumnes memoritzin regles sinó que s’adonin del funcionament gramatical que ja dominen intuïtivament i ajudar-los a formular generalitzacions que els permetin millorar la seva pròpia expressió escrita i oral.
La unitat té 16 sessions dividides en cinc fases progressives i un dossier de 75 reptes amb tres nivells de dificultat. L’article n’explica el disseny i les dificultats reals d’implementació: trobar el grau de repte adequat, resistir la temptació d’explicar i connectar el treball a classe amb el treball individual a casa.
L’aprenentatge inductiu desenvolupa el pensament crític i analític; afavoreix aprenentatges significatius, profunds i duradors; fomenta la curiositat i la motivació intrínseca, i empodera l’alumnat.
Com m’ho faig per fomentar aquest enfocament a les meves classes?
Amb eines digitals, s’adapta un petit projecte sobre gramàtica a les necessitats de dos alumnes amb necessitats educatives especials.