Etiqueta: Política educativa
La llei educativa obliga a tenir biblioteca, però no sempre es compleix. I, quan es compleix, és a costa del temps dels docents o del pressupost de les AFA.
Res d’això és inclusiu ni garanteix l’equitat.
A la jornada de Rosa Sensat vam sentir com hauria de ser una biblioteca de secundària: un espai amb bibliotecària, objectius d’aprenentatge i clubs de lectura llaminers, que funcionin.
I una pregunta incòmoda: per què deixem fora els videojocs, que l’alumnat viu cada dia? Si no posem paraules a la cultura audiovisual, la consumiran sense criteri. Ho explico a l’article.
El 2009, un alumne es va queixar que no el tractava com els altres. Li vaig respondre instintivament que no podia tractar-los a tots igual perquè eren diferents.
Aquesta intuïció connectava tres tradicions que m’han fet com soc: la cristiana (distribuir segons necessitat), la marxista (“a cadascú segons necessitat”) i la pedagògica diferencial. Tractar igual els desiguals perpetua la injustícia. L’educació equitativa exigeix adequar-se a cada alumne: qui té trauma necessita temps, qui té baixa motivació necessita reconeixement, qui té altes capacitats necessita portes obertes.
Les noves tecnologies poden fer viable aquesta personalització que abans era inassumible. Perquè en una societat democràtica l’educació pública ha de ser tan personalitzada com ho era antigament l’educació privada de les elits.