Categoria: Intercanvi
Les xarxes on comparteixo i interactuo amb altres professionals.
La llei educativa obliga a tenir biblioteca, però no sempre es compleix. I, quan es compleix, és a costa del temps dels docents o del pressupost de les AFA.
Res d’això és inclusiu ni garanteix l’equitat.
A la jornada de Rosa Sensat vam sentir com hauria de ser una biblioteca de secundària: un espai amb bibliotecària, objectius d’aprenentatge i clubs de lectura llaminers, que funcionin.
I una pregunta incòmoda: per què deixem fora els videojocs, que l’alumnat viu cada dia? Si no posem paraules a la cultura audiovisual, la consumiran sense criteri. Ho explico a l’article.
El Pla de Lectura de Centre (PLEC) és una tasca institucional que he assumit com a coordinadora LIC, però que no puc —ni vull— construir sola. El repte és aconseguir que tot el claustre senti la competència lectora com una responsabilitat compartida.
Per això, la sessió que vaig dissenyar per treballar el primer pilar del PLEC (saber llegir) estava pensada des de l’isomorfisme pedagògic i la disonància cognitiva: el professorat havia de viure el mateix procés d’aprenentatge que volem que construeixin per als seus alumnes. Dels nivells de comprensió a les bastides, passant pel diagnòstic col·lectiu de cada àmbit.
El resultat: cap àmbit va dir que la lectura no era la seva feina. Tots van tenir alguna cosa a dir. I això, en un claustre real, ja és molt.
Crec que, lluny de descartar el terme “avaluació”, per gastat, cal defensar definicions clares que ajudin a distingir radicalment avaluació de qualificació: mentre la qualificació és sempre final i constata un estat, l’avaluació permet el canvi, perquè comporta presa de decisions per a la millora. Sota aquesta òptica, l’expressió “avaluació final” seria un contrasentit, per exemple.
Per aprofitar l’isomorfisme educatiu, que fa que ensenyem com vam aprendre, cal treballar aquesta distinció des d’infantil fins a secundària, amb pràctiques coherents i experiències inspiradores com la de l’Institut de Navarcles. Les paraules importen i el terme “avaluació” és massa central per abandonar-lo.