Etiqueta: Pla de lectura
A partir de Gramàtica a l’aula (Graó), i la distinció entre gramàtica implícita i explícita, podem convertir la llengua en un objecte manipulable per a un aprenentatge actiu.
En un exercici honest de metacognició de final de curs miro de posar nom al que ha anat bé, al que cal millorar, i al que encara no sé com resoldre.
Un curs de balanç agredolç. Els èxits són reals, però el camí ha estat solitari. Massa solitari.
La dificultat principal és la bretxa entre la meva implicació professional i la dels equips amb qui treballo.
I quan aquesta bretxa afecta l’alumnat, no puc mirar cap a una altra banda.
Sobre com es construeix un pla de lectura de centre en un any, amb el suport discret del claustre, la pressió silenciosa de dues-centes quatre enquestes i el gir inesperat d’una biblioteca que va deixar de ser un magatzem de pols just a temps.
El Pla de Lectura de Centre (PLEC) és una tasca institucional que he assumit com a coordinadora LIC, però que no puc —ni vull— construir sola. El repte és aconseguir que tot el claustre senti la competència lectora com una responsabilitat compartida.
Per això, la sessió que vaig dissenyar per treballar el primer pilar del PLEC (saber llegir) estava pensada des de l’isomorfisme pedagògic i la disonància cognitiva: el professorat havia de viure el mateix procés d’aprenentatge que volem que construeixin per als seus alumnes. Dels nivells de comprensió a les bastides, passant pel diagnòstic col·lectiu de cada àmbit.
El resultat: cap àmbit va dir que la lectura no era la seva feina. Tots van tenir alguna cosa a dir. I això, en un claustre real, ja és molt.
Portem unes setmanes de curs i les coses van bé. El projecte d’enriquiment amb assignatures optatives funciona, tot i alguns desajustos que poleixo sobre la marxa. El Pla de Lectura del Centre va una mica endarrerit, però l’acollida ha estat excel·lent: companys que em busquen per demanar consell o compartir experiències, i l’enquesta al professorat que suma respostes cada dia. Em fa goig veure que no estic sola en això.
Aviat arribaran tres alumnes del Màster, començaré a treballar sintaxi amb la metodologia “aules per a pensar” i espero confirmar la inscripció al curs “Crea i comparte” al novembre. Mentrestant, vaig avançada en les tasques que depenen de mi: programació lliurada i preavaluació preparada.
Amb molta feina i visió clara, les coses solen sortir bé. No perfectes, però bé. I això, en un centre de màxima complexitat, ja és molt.
En un moment en què estan de moda els discursos alarmistes sobre la comprensió lectora dels joves, la direcció del centre de màxima complexitat on treballo m’ha encarregat la creació, el curs vinent, del Pla de Lectura del centre.
El document s’ha de sostenir en tres potes fonamentals: saber llegir (comprensió), el gust per la lectura (dimensió emocional) i llegir per aprendre (eina d’aprenentatge).
Lluny de ser un element burocràtic, aquest document ha de ser una eina real per unificar criteris i per això és important que sorgeixi d’un procés participatiu. Serà un procés complex, però la reflexió pedagògica que ha de generar al centre no té preu.