Recordo fa molt de temps, quan estudiava el CAP per a poder ser professora, que em van parlar per primer cop d’això dels nivells de concreció.
El que em van explicar és més o menys el que explica encara avui l’administració:
Primer nivell de concreció. L’Administració central i (…) l’Administració autonòmica prenen les primeres decisions curriculars responent a cada una de les preguntes que configura el currículum de forma general i oberta per garantir un currículum comú. Segon nivell de concreció. El centre educatiu, a través dels equips professionals, concreta el currículum que rep de les administracions en funció de les característiques del centre, l’alumnat, l’entorn social i cultural, etc. Tercer nivell de concreció. Els equips docents de cada cicle o nivell educatiu i cada docent individualment concreten el currículum final a través de la programació d’aula. Els docents tenen l’última responsabilitat en la concreció del currículum, és a dir, de configurar què, quan i com aprenen els alumnes i què, quan i com avaluen.
El primer nivell és un fet. El currículum (els currículums, perquè es van succeint a una velocitat creixent) ÉS i ens ve donat des de l’administració.
El tercer nivell… també és una realitat, més o menys concreta. Hi ha docents que aconsegueixen plasmar la seva programació any rere any en un document (o, almenys, en any d’oposicions, i l’any de pràctiques com a funcionaris, si hi ha sort). Tot i la incongruència de fixar per escrit un text que tots sabem que està viu i que, probablement, queda obsolet en el moment que es lliura a la coordinació pedagògica.
Però… i el segon nivell de concreció? En cap dels centres per on he passat al llarg de tots aquests anys (i en són 20, sis dels quals com a interina, és a dir, per a tot un curs) no m’han proporcionat cap document amb el currículum adaptat al centre. Ni una mala temporització de continguts, no parlem ja de les competències i la seva gradació.
I jo entenc que els equips directius van de corcoll, però és que la feina no és per a ells, és per als “equips professionals”.
Me n’he adonat enguany, que treballo en un institut-escola en el qual estem començant, precisament, a graduar els continguts treballats? No, fa temps que ho veig i que ho trobo molt a faltar. I em sembla molt més necessari que altres coses que sí que es parlen en les reunions de departament.

Deixa un comentari