De mica en mica s’omple la pica o les urgències en educació

Des del meu punt de vista, el màxim inconvenient de la freqüència de canvis en la llei educativa d’aquest país no és l’afartament del professorat ni l’acumulació de feina (que molts en diuen burocràcia) per comprendre el sentit de la llei al mateix temps que prepares les classes (de fet, hi hauria d’haver una llei que garantís que cap canvi educatiu posterior al mes de gener s’aplica abans del desembre següent). Les lleis educatives, mirades objectivament, suposen una millora constant en l’adaptació a la realitat i a les necessitats del país.

Busquem l’horitzó amb la mirada.

A parer meu, el màxim inconvenient és la manca d’horitzó.

Un aspecte clau en educació (com en tants altres aspectes de la vida) és tenir clar on volem arribar. La llei marca una sèrie d’objectius generals de l’educació bàsica i se suposa que els educadors ens hauríem d’organitzar per assegurar-nos que tot l’alumnat (o almenys la majoria) els assoleix.

Els objectius esmentats, de fet, no suposen cap gran canvi d’una llei a l’altra, però per saber-ho cal llegir-la i comprendre-la. Els canvis (innecessaris?) en el vocabulari i l’enfarfegament del llenguatge legal, tampoc no hi ajuden.

Això hauria d’implicar un treball en equip des d’infantil fins a secundària de tot el professorat, per al qual cap de les darreres lleis no reserva temps dins de la jornada de treball. De fet, aquest temps ni tan sols està garantit per a la coordinació entre el professorat del propi centre. Per no parlar de l’estabilitat de plantilla necessària per comprendre el pla educatiu de centre i fer-te’l teu: ni l’elevat nombre d’interins dins de les plantilles, ni el seu nomenament anual, ni el fet que els propis funcionaris hagin de participar en un concurs bianual de trasllats. Tot plegat, quan estàs segur de tenir els peus a terra i goses aixecar la mirada, buscant l’horitzó, el que veus és això:

Si no veiem l’horitzó, cap a on caminarem?

Calen canvis urgents en el món de l’educació:

1. Cal fixar les plantilles, que quan et nomenen per a un lloc de treball sàpigues que serà teu fins que aquella plaça (aquella) surti a concurs d’oposició o fins que decideixis que necessites mobilitat (per motius personals o perquè necessites un canvi).
2. Cal garantir temps per a la coordinació del professorat de diferents etapes educatives (la qual cosa implica entre diferents centres educatius).
3. I cal que la llei s’estabilitzi, cal la sensació que el temps que dedicaràs a comprendre aquesta llei no és temps perdut, sinó temps invertit.

L’educació vol pau.