La situació d’aprenentatge que he proposat als meus alumnes es titula La vida de les paraules i consisteix en la creació d’una gramàtica audiovisual.

En un moment de la tasca es passa un vídeotutorial a l’alumnat per tal que aprenguin a subtitular els vídeos que estan creant, per fer-los més accessibles. Com que a l’aula hi ha alumnes de l’Aula d’acollida, el vídeotutorial està subtitulat per facilitar-los l’accés.

Igualment, s’ha facilitat aquest document un alumne que té TEA i a la seva família, per tal que li sigui fàcil preveure què haurà de fer cada dia. L’alumne podrà fer el seguiment de les tasques fetes i saber quina és la tasca a realitzar o acabar l’endemà i els següents dies.

Ha estat molt senzill fer aquestes adaptacions a les necessitats d’aquests dos alumnes.

És cert que les alumnes de l’aula d’acollida ja fa dos anys que són amb nosaltres i tenen un coneixement bàsic de la llengua que els permet llegir els subtítols en la nostra llengua, però amb l’ajuda d’un traductor també els hauria pogut facilitar els subtítols amb les seves llengües (castellà i xinès). A finals del trimestre passat va arribar a una altra aula una alumna sudamericana i vaig tenir molts més problemes per adaptar-li l’aprenentatge, ja que ens trobàvem en la fase final d’un projecte i hi havia una barrera de coneixements, a més de la de la llengua.

Pel que fa a l’alumne amb TEA, té una afectació no gaire forta i molt recolzament de la família (afortunadament, ja que el centre no consta de SIEI). Quan ha estat necessari, he facilitat ampliacions a la família sobre el significat de les tasques a realitzar i tot ha fluït amb facilitat. A més, els companys del noi el coneixen des de petit i estan habituats a facilitar-li la cooperació amb els grups de treball. En unes altres circumstàncies, amb un alumne menys integrat o amb major afectació, no tinc molt clar com ho hauria hagut de fer.