Ara fa temps que no en sento parlar tant (potser per culpa de la pandèmia), però fa uns anys es parlava força de l’aprenentatge globalitzat. Vull parlar-ne perquè generalment, s’entén com a sinònim d’aprenentatge interdisciplinari, i crec que és un error.

L’aprenentatge globalitzat implica deixar de considerar els diferents coneixements com a apartats estancs, i crec que això va més enllà de buscar ponts entre les matemàtiques i la història o entre la física i la filosofia (no parlo dels ponts de cap d’aquestes matèries amb les llengües, perquè em semblen més que evidents).

Potser és perquè sóc de llengua i aquesta matèria sempre ha estat molt fragmentada: gramàtica, ortografia, tipologia textual, literatura… En cada unitat didàctica del llibre de text hi havia un apartat de cada aspecte, però inconnexos entre ells. A tot estirar, els exemples de l’apartat de gramàtica eren extrets de la lectura literària que encapçalava la unitat didàctica (“unitat”?), però mai a l’inrevés: la lectura mai no era sobre un fragment de la gramàtica ni de l’ortografia.

Potser és per ser de llengua, deia, però el fet de començar a treballar per projectes em va fer adonar que no podia treballar els tipus de text i descuidar l’ortografia dels textos que em presentaven, o que la gramàtica era la causa d’alguns d’aquells errors ortogràfics.

I, darrerament, quan vaig haver d’incorporar a les meves classes els currículums de les competències transversals (la digital i la personal i social, fins no fa tant), em vaig adonar que tot era més fàcil si en una mateixa unitat sobre l’ortografia ensenyava els nanos a llegir textos tècnics, o a editar vídeos, o a programar el processador de textos perquè automatitzi tasques com l’interlineat.

Avui dia treballo així: en una unitat centrada en un tema (a diferència del que fan encara els llibres de text), en treballo d’altres (enguany m’està sortint un any molt d’edició de vídeos). Si al centre on treballo hi ha (hi hagués) cultura interdisciplinària, m’hi sumo (sumaria) amb entusiasme, però entenc que l’absència d’aquesta cultura no m’hauria de fer tornar a un treball compartimentat de la meva assignatura, oi?

Si a algú li interessa, obriré un espai en aquest mateix site on difondre les unitats didàctiques globalitzades que faig des de la meva pròpia assignatura.