ÈXITS DEL MES EL MES VINENT VULL TORNAR A…
 

He aconseguit, finalment, aplicar una pregunta frontissa dins de l’aula. Ha estat gràcies a la Clara, una dels meus alumnes de les pràctiques del màster, que em va fer adonar que els alumnes no aprenien perquè confonien dos conceptes bàsics. Ella no sabia que això es podia detectar amb una pregunta frontissa, però jo sí!

També he trobat un tema d’interès de l’alumnat per tancar l’optativa de periodisme.

 

 …intentar aplicar l’horari setmanal. És que no me’n surto: el dia a dia se’m menja i vaig massa cansada. Potser no és realista?

 

AQUEST MES HE DESCOBERT…
Que una companya m’admira i em considera un referent professional. Em sorprèn i no em sorprèn. És una sensació estranya.

 

M’HA FET MANDRA…

I NO ME N’AMAGO

 EM VULL OBLIDAR DE…
Corregir. Em fa una mandra enorme. I s’acosta l’avaluació, o sigui que torno a estar acorralada. He de resoldre això. …la mandra i la procrastinació de corregir. Em fan mal a mig termini i m’abaixen l’autoestima.

 

ESPAI PER ESBRAVAR-ME
Em fot molt que la gent que també es dedica a la docència, concretament els formadors de formadors, no s’adaptin al seu alumnat ni apliquin les evidències científiques sobre l’aprenentatge. Que no ho facin els professors de peu, ok (o no), però si assumeixes la responsabilitat de formar els formadors, has de ser millor que un professor ordinari.

Si jo no estigués segura que puc modelitzar, no demanaria el guiatge dels futurs docents. I per estar-ne segura he d’estar al dia i formar-me jo mateixa. Si no, estic estafant no només qui em contracta (encara que no em pagui un duro), sinó també (i principalment) els alumnes.