Fa temps que tothom en parla (i és profecia): els nanos d’avui dia no saben llegir (ni sumar, ni escriure, ni…). A mi em sorprèn, perquè jo en tinc uns quants cada any a la meva classe i veig que, llegir, llegeixen.

És possible que em toquin cada any els nanos llestos de la seva promoció? En principi tinc tots els alumnes del mateix nivell cada any, de manera que no es pot argumentar que direcció em posi els alumnes fàcils a mi. I tenint en compte que els estudis afirmen que el nivell econòmic de les famílies és determinant a l’hora de predir els seus assoliments, i que jo treballo preferentment en centres de màxima complexitat (CMC)… Com diu el mem, “no ho sé, Rick, sembla fals“.

Part del problema és que tothom sap el que tot vol dir fins que hi ha algun problema. I una altra part és que els “periodistes” i els youtubers no són els únics que saben fer clicbaits: l’afirmació “no saben llegir” és un titular pescaclics que busca a través de la damnatio personae… no sé ben bé què busca.

Però què passa quan superem els titulars i mirem la realitat de les nostres aules? Doncs per començar, que no sabem què volem dir quan diem “saber llegir”.

I crec que la lectura és massa important per deixar-la a l’atzar o en mans de titulars alarmistes. Mereix que hi dediquem el temps i l’esforç necessaris per fer-ho bé, partint de la realitat de les nostres aules i dels nostres alumnes!

És precisament aquesta reflexió la que fa encara més interessant l’encàrrec que m’ha fet l’equip directiu: elaborar el nostre Pla de Lectura. Perquè més enllà dels discursos apocalíptics, el que necessitem és una mirada honesta sobre què està passant realment amb la lectura als nostres centres i què podem fer per millorar-ho.

Per començar, m’ha calgut saber a quin toro m’enfrontava i per això he fet una ullada a la FIC que el Departament ofereix als centres educatius que decideixen agafar-lo per les banyes.

El Pla de Lectura no és un document més per omplir prestatges. És una eina real que ens permet recollir els acords que prenem com a centre sobre la lectura, posar negre sobre blanc allò que ja fem bé i planificar cap a on volem anar. És el full de ruta que ens pot ajudar a convertir la lectura en una competència transversal de veritat, no només en el paper.

Aquest document ha de ser el marc de referència que unifiqui criteris, metodologies i objectius, perquè tots els membres de la comunitat educativa remem en la mateixa direcció. Sense aquest pla, les accions lectores queden disperses i perden força transformadora. I ja en tenim prou de fer coses que no serveixen per res, no?

L’equip directiu, doncs, m’ha encarregat l’elaboració del Pla de Lectura després de dos intents fallits. Soc la tercera persona a qui ho encarreguen, però començo de 0. I sembla que la confiança que han dipositat en mi té a veure amb el fet que enguany m’han encarregat el llibre d’estil del centre i me n’he sortit prou bé.

Tot i que l’encàrrec ve de dalt, una de les primeres coses que he après a la FIC és que l’elaboració del Pla de Lectura ha de ser (precisament perquè es tracta d’unificar criteris i de prendre acords) un procés participatiu. No pot ser una tasca individual ni imposada des de dalt. Com a coordinadora LIC, el meu rol és liderar aquest procés, però sempre de la mà de l’equip impulsor del centre. La seva participació és essencial perquè el pla reflecteixi la realitat del centre i sigui assumit per tothom com a propi. I això no és teoria pedagògica: és que si no ho fem així, el document acabarà en un calaix i no servirà per res! I a mi no m’agrada treballar per a no res!

Una altra cosa que he après i que em sembla bàsica és que el Pla de Lectura s’estructura sobre tres pilars fonamentals:

  1. Saber llegir. Aquesta primera pota no se centra, en el nivell en què ens trobem (l’ESO i el batxillerat), el la pura descodificació de textos (això ha d’estar dominat al primer cicle de primària i, si no és el cas, cal avaluar si hi ha un problema cognitiu), sinó en el perfeccionament de les estratègies de comprensió lectora. Volem que els nostres alumnes siguin capaços de descodificar textos de diferent tipologia i complexitat, i que desenvolupin una competència lectora sòlida que els permeti ser lectors autònoms i crítics.
  2. El gust per la lectura. La segona pota fa referència a la dimensió més emocional i personal de la lectura. Volem que els nostres alumnes descobreixin el plaer de llegir, que trobin en els llibres una font d’entreteniment, evasió i creixement personal. Aquesta pota inclou totes les accions destinades a fomentar l’hàbit lector i a crear un ambient favorable a la lectura. No serà fàcil en un institut que no disposa d’espai físic per a una biblioteca comme il faut.
  3. Llegir per aprendre. La tercera pota connecta directament amb la lectura com a eina d’aprenentatge. Volem que els nostres alumnes utilitzin la lectura (digital o en paper) com una estratègia fonamental per accedir al coneixement en totes les àrees curriculars. Això implica treballar la lectura de textos expositius, la recerca d’informació, l’anàlisi crítica de fonts i la síntesi d’informació.

Aquestes primeres passes m’han fet adonar de la complexitat i la riquesa del procés que tenim per davant. Crear un Pla de Lectura efectiu requereix temps, reflexió i molta col·laboració. Però també he descobert que és un procés extremadament enriquidor que espero que generi debats i reflexions molt interessants entre el professorat.

En les properes entrades del bloc vull anar compartint com evoluciona aquest procés, quines dificultats anem trobant i quines solucions anem construint. Perquè, al final, el més important no és el document que en sortirà, sinó el procés de reflexió i millora que estem vivint com a centre.