A l’aula, l’aprenentatge pot prendre moltes formes, però després d’anys d’experiència he comprovat que els meus alumnes aprenen millor quan ho fan de manera:

  1. inductiva,
  2. activa,
  3. globalitzada.

Vull dedicar uns quants apunts a compartir la meva visió sobre aquests enfocaments i com la metodologia per projectes em permet aplicar-los de manera efectiva.

  1. Aprenentatge inductiu vs. deductiu: construir el coneixement des de l’experiència

Tradicionalment, l’ensenyament ha seguit un model deductiu: primer s’explica la teoria, les regles o els conceptes generals, i després s’apliquen a exemples concrets. És com dir: “Aquí teniu la fórmula, ara apliqueu-la per resoldre aquests exercicis” o, en el meu cas, el de l’ensenyament de la llengua, “Aquesta és la norma ortogràfica/gramatical/… apliqueu-la per resoldre aquests exercicis”.

En canvi, l’aprenentatge inductiu segueix el camí contrari: parteix de l’observació de casos particulars per arribar a conclusions generals. A les meves classes, prefereixo que els alumnes:

  1. Observin fenòmens o exemples concrets
  2. Identifiquin patrons i regularitats
  3. Formulin hipòtesis provisionals
  4. Contrastin les seves hipòtesis amb més exemples
  5. Construeixin les seves pròpies generalitzacions o regles

Aquest enfocament té avantatges significatius:

  • Desenvolupa el pensament crític i analític
  • Fa que el coneixement sigui més significatiu, profund i durador
  • Fomenta la curiositat natural i la motivació intrínseca
  • Empodera l’alumnat com a constructor del seu propi coneixement

Quan els alumnes descobreixen per si mateixos una regla gramatical (o una llei científica), la comprenen molt millor que quan simplement els la dic jo.

How to…

I com ho faig, per ensenyar així? El més important, com sempre en la vida, és la planificació. És ben cert que es pot anar pel món vivint a la bona de Déu, però la planificació esdevé vital quan es vol assolir un objectiu. I l’objectiu dels docents és l’assoliment del currículum per part dels alumnes.

El que faig, doncs, és planificar. Tot i que se suposa que hem de dedicar-hi el mes de juliol, a la planificació, jo m’hi poso a l’agost, quan la calor fa més desitjable tancar-se en una biblioteca (o a casa, qui hi tingui aire acondicionat) que sortir al carrer a veure el món. A més, al juliol estic massa cansada després de tot un curs d’experiències. Però que cadascú s’organitzi com vulgui, eh!

Quan em poso a planificar, el primer que busco és l’objectiu d’aprenentatge. Per fer-ho, em baso en el currículum. Concretament, en les competències que han d’assolir en acabar l’etapa i en els criteris d’avaluació per al cicle on treballaré el curs següent (darrerament, això vol dir 2n d’ESO).

Quan ja he identificat on vull que arribin, em cal seleccionar les fites que els marcaré al llarg del camí: quins exemples els proposaré per guiar el seu aprenentatge? És important que siguin fites variades, per evitar generalitzacions prematures i incorrectes, per mostrar-los la diversitat de contextos en què es produeix el fenomen (això els ajudarà a transferir el coneixement quan l’assoleixin i promourà un pensament més flexible i profund, però també els prepara per a la diversitat del món real) i per atendre la diversitat de maneres d’aprendre (DUA), però que tots reflecteixin el patró o la regla subjacent.

Quan ja sé per on els faré passar, comença la part divertida: dissenyar activitats d’observació. Per fer-ho, he de pensar quines preguntes faré als alumnes (o, millor, quines preguntes m’agradaria que es fessin) per ajudar-los a observar els elements rellevants i a establir connexions entre els diferents exemples. Per a resoldre aquestes preguntes, sempre els faig treballar en equips petits, per fomentar la discussió i el contrast d’idees entre ells. Sobretot a principi de curs, intento proporcionar-los jo les fonts d’informació, i no és fins més endavant (o si veig que tendeixen a buscar per internet enlloc de seguir els meus enllaços) que els faig alguna sessió a propòsit de com localitzar informació fiable.

Aquestes activitats d’observació sempre inclouen alguna eina de registre (taules comparatives, mapes conceptuals…) perquè puguin documentar els seus descobriments i els puguin analitzar adequadament, i miro d’incorporar també algun element manipulatiu (fer alguna cosa amb les mans: escriure, ordenar, pintar…) per tal de facilitar la formalització del que han après. Mentre els alumnes manipulen, registren i contrasten, a més, a mi em resulta molt fàcil observar ( i corregir, si cal) el seu procés d’aprenentatge.

Finalment, cal avaluar el que han après. Alerta: el que han après! No el producte realitzat. Això es pot fer fàcilment amb un examen, però molts alumnes tendeixen a estudiar (cosa que desvirtua, a parer meu, l’avaluació final: no saps si realment han après o si només han estudiat) i per això quan he de fer un examen sempre el faig sorpresa.

Tenint en compte que soc de llengua, però, m’agrada molt més proposar altres tipus de transferències o exercicis d’aplicació per avaluar el domini dels sabers treballats: redaccions, exposicions (normalment enregistrades per ells mateixos, per poder acreditar l’assoliment individual) o fins i tot concursos i debats preparats. Tot ha de ser sempre fet al centre, però no necessàriament en una sola sessió de classe (en aquest sentit, el sa costum dels alumnes de no fer deures si no els en poses, és un avantatge).

Un cop feta aquesta planificació principal, arriba el moment de planificar també l’avaluació inicial. Com sabré el punt de partida dels meus estudiants? Com activaré els seus coneixements previs (i quins són aquests coneixements previs) per tal que es posin “en situació de treballar”?

També cal intentar esbrinar quines dificultats els poden sorgir durant el procés. És el més difícil si no conec encara els alumnes (recordem que som al mes d’agost i que es tracta d’adolescents: fins i tot tenint la sort de conèixer-los o de comptar amb una bona transferència per part del professor del curs anterior, els canvis en 2-3 mesos de vacances solen ser espectaculars). Per això és important mantenir les revisions setmanals i trimestrals de la programació, per actualitzar-la.

Properament faré un article sobre com mantinc els alumnes actius al llarg del procés d’aprenentatge. Espero que aquesta reflexió us hagi estat interessant!