A l’aula, l’aprenentatge pot prendre moltes formes, però després d’anys d’experiència he comprovat que els meus alumnes aprenen millor quan ho fan de manera:

  1. inductiva,
  2. activa,
  3. globalitzada.

Aquest és el tercer apunt que escric per compartir la meva visió sobre aquests enfocaments i com la metodologia per projectes em permet aplicar-los de manera efectiva.

3. Aprenentatge globalitzat: connectar per comprendre

L’aprenentatge globalitzat parteix de la premissa que el coneixement no està fragmentat en assignatures estanques, sinó que forma una xarxa interconnectada. Quan treballem de manera globalitzada:

  • Abordem temes des de múltiples perspectives
  • Connectem diferents àrees de coneixement
  • Relacionem l’aprenentatge amb la vida real i els interessos dels alumnes
  • Desenvolupem competències transversals

Aquest enfocament té sentit perquè la realitat no està dividida en matèries. Quan els alumnes s’enfronten a un problema real, han d’aplicar coneixements i habilitats de diverses disciplines de manera integrada.

Des de l’àrea de llengües…

… quan planifico l’aprenentatge dels meus alumnes, ho tinc molt fàcil, perquè la llengua és a tot arreu. Sigui quina sigui la branca del coneixement humà, fem servir la llengua per comunicar-la i això ens porta inevitablement a les 4 habilitats bàsiques: parlar, escoltar, escriure i llegir.

Escoltar i parlar: l’oralitat integrada

En un enfocament globalitzat, l’escolta activa i l’expressió oral s’entrellacen naturalment. Quan els alumnes participen en qualsevol activitat d’aprenentatge:

  • Escolten atentament les aportacions dels altres (incloses les del professor)
  • Parlen per exposar el que han après o construir sobre aquestes idees
  • Desenvolupen estratègies de comprensió i expressió simultàniament:
    • Reconèixer paraules clau que indiquen l’estructura (“en primer lloc”, “per concloure”) i emprar aquests marcadors discursius per estructurar el propi discurs
    • Activar coneixements previs sobre el tema per anticipar continguts i inferir significats pel context quan hi ha vocabulari desconegut
    • Identificar l’entonació que assenyala preguntes, dubtes o èmfasi o utilitzar pauses estratègiques per donar èmfasi o permetre assimilació, a més de modular el to i el volum segons la importància del contingut
    • Interpretar el llenguatge no verbal (gestos, mirades) per complementar el missatge verbal i ajustar el registre segons la reacció de l’audiència (reformular idees o utilitzar exemples concrets si s’observa que l’interlocutor no comprèn, introduir alguna broma per rebaixar la tensió…)

Llegir i escriure: l’alfabetització connectada

De manera semblant, la lectura i l’escriptura es nodreixen mútuament:

  • La lectura proporciona models i referències per a l’escriptura
  • L’escriptura aprofundeix en la comprensió dels textos llegits
  • Ambdues habilitats comparteixen processos cognitius similars (planificació, revisió, inferència). Cal ensenyar i recordar als alumnes la importància de ser constants en aquests processos

A parer meu, és el deure del docent de llengua treballar aspectes metalingüístics en totes les situacions d’aprenentatge. No té gaire sentit aprendre ortografia de manera independent de la gramàtica, la lectura, l’escriptura… fins i tot de l’oralitat!: la llengua escrita es beneficia enormement d’una correcta pronúncia, i vicerversa.