Durant la primària, els alumnes es fan un tip de fer taules per classificar coses a la classe de llengua (és una activitat molt popular als llibres de text). Classifiquen les paraules segons el nombre de síl·labes, segons on cau la síl·laba tònica, segons si estan accentuades o no… En la meva experiència, però, rarament se’ls demana que extreguin cap conclusió de la classificació que han fet. Som al nivell més baix de la taxonomia de Bloom: identifiquem, llistem i, com a molt, organitzem. Però això no ens porta a un nivell superior de coneixement, no ens porta cap a la zona de desenvolupament proper sinó que ens permet romandre dins de l’avorrida zona de confort (sí, fer sempre el mateix avorreix i desmotiva).

Amb la primera part de L’esquelet invisible d’enguany, la meva intenció és ajudar-los a avançar: vull que acabin proposant, formulant, decidint, justificant i validant. Però he de partir d’aquesta zona de confort i per això els he proposat una activitat en principi senzilla: classificar (en grups de 3 generats aleatòriament en començar la classe) aquestes fitxetes de no res, segons si es tracta de paraules que varien o no. L’activitat sembla trivial i els alumnes es confien: han passat una bona estona (amb algun petit conflicte que es pot atribuir a la mala sort: hi posa “ou”, que seria variable, o “no”, que no varia? La professora diu que no ho recorda i han de buscar la solució pel seu compte) i han vist que la professora tenia raó quan els explicava que començaríem a partir del que ja saben fer. Acaben la sessió creant un esquema (digital, perquè la profe sap que l’hauran d’ampliar i refer diverses vegades) on recullen que hi ha paraules que canvien segons la necessitat del parlant i d’altres que no.

Al dia següent, més fitxes, però aquest cop serà més fàcil: totes canviaran i les han de classificar, en primer lloc, segons el tipus de canvi que hi troben (totes tenen femení i masculí, plural i singular? O n’hi ha que canvien de manera diferent?). En acabat, completen l’esquema. Si saben el nom de les diferents categories, el posen (en tots els grups hi ha hagut algú que ha identificat els verbs en l’única categoria que pot canviar en temps). Si no, ja ho veurem més endavant, que no hi ha pressa.

Seguim amb les mateixes fitxes que a la sessió anterior (només en un cas els alumnes d’una de les aules van identificar les 3 categories que faltaven: els determinants, noms i adjectius, i per tant es van saltar aquest pas) i mirem de posar ordre en l’enorme pila de paraules variables que no són verbs. En qüestió de temps, en una de les aules els grups demanen un diccionari per resoldre el puzzle. En l’altra aula, algú hi reconeix que, si hi havia verbs, potser hi ha noms i adjectius (són noms que han treballat a primària, sabia que els acabarien associant) i fan una classificació. En tots els casos el problema sorgeix ràpidament: hi ha paraules que no es deixen classificar unívocament i la professora es torna a negar a donar una resposta clara. Què fem amb vell, planta, cara, casa, net… M’encanta que els plans surtin bé. No tots els grups de totes les aules detecten totes les paraules ambigües (ningú detecta, per exemple, l’ambigüitat de moc), però necessito aquesta incomoditat per generar debat, preguntes i respostes. Per fer-los pujar per l’escala de Bloom.

Quan acaben, poden tornar a completar l’esquema: tenim dos grans grups (variable/invariable) i les 4 categories bàsiques (determinant, nom, adjectiu i verb) dins d’un d’ells. Jo només els he donat els criteris de classificació i una pila de targetes sense cap pista.

Per comprovar l’assoliment d’aquest punt, juguem una mica al wordwall. Els deixo l’hora sencera perquè repeteixin el joc tantes vegades com vulguin i consolidin individualment els criteris que han recordat amb els grups. M’agrada molt més el wordwall que el kahoot! perquè els permet jugar al seu ritme sense perdre el puntet de competició. Amb el Kahoot! (que només se sol passar un cop) hi ha alumnes que prioritzen la velocitat sobre la reflexió. El Wordwall el poden repetir tants cops com vulguin (els guarda el millor resultat) i s’adonen ràpidament que si responen a cegues (prioritzant la velocitat) queden per darrere de qui ha respost lentament però de manera reflexiva.

Falten els pronoms, però la webquest «Pronominalitzem» l’aplico més endavant, després de treballar els sintagmes, perquè un pronom substitueix un sintagma sencer i només té sentit un cop l’alumnat ha descobert què és un sintagma.

Però el fet és que els alumnes ja estan llestos per al primer quadern d’avaluació. Les instruccions són clares:

  1. Resoldre un sol repte de cada bloc. Tant me fa amb quina ajuda ho aconsegueixin.
  2. Ser capaços d’explicar-ho de manera autònoma (sense cap tipus de suport) i de manera clara (si detecto que estan repetint un discurs preparat, els faig preguntes d’aclariment).
  3. Un repte de nivell 1 suposa un satisfactori (els antics suficients); un repte de nivell 1 + un repte de nivell 2 suposa un notable; un repte de cada nivell suposa un excel·lent. Cap repte resolt suposa un no assoliment (els antic insuficients).

L’esquema és l’altra pota de la qualificació. Els exercicis de classe no els qualifico.

"Quadern d'avaluació 1. Les categories variables. Tens a la teva disposició un quadern de reptes, amb tres nivells de dificultat per posar a prova el que has après. Com funciona: Tria els reptes que vulguis, pel nivell que et sembli adequat. No cal fer-los tots ni en ordre. Resol-los pel teu compte, sense ajuda de company ni d'internet. Val més que et quedis encallat en un repte que no pas que el resolguis sense entendre'l. Quan tinguis la solució (i l'explicació de per què és correcta), vine'm a buscar al pati o en una estona de classe i me l'expliques en veu alta, amb les teves paraules. També em pots enviar un mail per demanar-me una cita i així t'assegures que ningú no ens interromp. Per què t'ho demano en veu alta i no per escrit? Perquè el que compta no és que la resposta sigui correcta, sinó que la sàpigues justificar sense dubtes. Si t'encalles explicant-ho, encara no ho tens del tot i val la pena que hi tornis. No hi ha pressa, la data límit és el final del trimestre: pots anar-los resolent al teu ritme, però si t'esperes al final, potser et trobaràs un embús!"

Instruccions publicades al Classroom per a la resolució del primer quadern d’avaluació.