Etiqueta: Aules per pensar
“L’esquelet invisible” és una unitat de morfosintaxi per a 2n d’ESO basada en les Thinking Classrooms de Peter Liljedahl, adaptades a la llengua catalana.
Aquest canvi d’enfocament respon a la necessitat d’adaptar l’ensenyament d’aquesta disciplina al que diuen la competència lingüística 9 i els criteris d’avaluació 9.1 i 9.3 (que se citen en l’article). L’objectiu, doncs, no és que els alumnes memoritzin regles sinó que s’adonin del funcionament gramatical que ja dominen intuïtivament i ajudar-los a formular generalitzacions que els permetin millorar la seva pròpia expressió escrita i oral.
La unitat té 16 sessions dividides en cinc fases progressives i un dossier de 75 reptes amb tres nivells de dificultat. L’article n’explica el disseny i les dificultats reals d’implementació: trobar el grau de repte adequat, resistir la temptació d’explicar i connectar el treball a classe amb el treball individual a casa.
Fa un any i mig vaig descobrir el curs “Crea y Comparte”, de Promaestro, a Twitter. L’any passat vaig demanar informació, però estava fent el màster d’altes capacitats de la UNIR i vaig aparcar la idea. Enguany, finalment, m’hi he inscrit i he superat el procés de selecció.
M’il·lusiona poder sistematitzar les meves pràctiques d’aula —les optatives DesafiaMent o les aules per pensar de sintaxi— i arribar a més docents. Només he publicat un article, al postgrau de la UOC, però era teòric. Aquesta vegada aprendré a documentar experiències reals amb rigor.
El cronograma (50 hores, gener-desembre 2026) és compatible amb la meva feina. Tinc dubtes sobre la justificació teòrica, però l’acompanyament personalitzat em dona confiança. Aquest serà l’any de compartir bones pràctiques.
Portem unes setmanes de curs i les coses van bé. El projecte d’enriquiment amb assignatures optatives funciona, tot i alguns desajustos que poleixo sobre la marxa. El Pla de Lectura del Centre va una mica endarrerit, però l’acollida ha estat excel·lent: companys que em busquen per demanar consell o compartir experiències, i l’enquesta al professorat que suma respostes cada dia. Em fa goig veure que no estic sola en això.
Aviat arribaran tres alumnes del Màster, començaré a treballar sintaxi amb la metodologia “aules per a pensar” i espero confirmar la inscripció al curs “Crea i comparte” al novembre. Mentrestant, vaig avançada en les tasques que depenen de mi: programació lliurada i preavaluació preparada.
Amb molta feina i visió clara, les coses solen sortir bé. No perfectes, però bé. I això, en un centre de màxima complexitat, ja és molt.
Aquest curs he adaptat les aules per pensar de Peter Liljedahl a les classes de sintaxi catalana de 2n d’ESO. Després de dos intents previs més tímids (2022-23 i curs passat), finalment m’he atrevit a implementar-ho completament: alumnes drets, en grups de 3, treballant reptes poc guiats durant 4-5 dies. Tot i que les meves classes no han estat perfectes, l’experiència ha estat tan positiva que ja estic dissenyant una proposta més estructurada per al curs vinent, començant per conceptes bàsics com sintagma i nucli.