Etiqueta: Avaluació
Crec que, lluny de descartar el terme “avaluació”, per gastat, cal defensar definicions clares que ajudin a distingir radicalment avaluació de qualificació: mentre la qualificació és sempre final i constata un estat, l’avaluació permet el canvi, perquè comporta presa de decisions per a la millora. Sota aquesta òptica, l’expressió “avaluació final” seria un contrasentit, per exemple.
Per aprofitar l’isomorfisme educatiu, que fa que ensenyem com vam aprendre, cal treballar aquesta distinció des d’infantil fins a secundària, amb pràctiques coherents i experiències inspiradores com la de l’Institut de Navarcles. Les paraules importen i el terme “avaluació” és massa central per abandonar-lo.
Amb els nivells de concreció curricular i la LOMLOE passa com quan demanem als alumnes que facin resums o estudiïn sense ensenyar-los com es fa, i després ens lamentem dels resultats.
Fa anys que saltàvem directament de la llei a les programacions d’aula, sense desenvolupar mai el segon nivell de concreció (el que correspon als centres). Ara, amb la LOMLOE més oberta i flexible, aquesta mancança s’ha fet evident. Els equips directius intenten crear-lo per primera vegada, però sense formació específica, el resultat no és pràctic ni satisfactori.
Proposo centrar-nos en els criteris d’avaluació adaptats al context del centre, no en llistes de sabers. Això és especialment important en el cas del currículum de llengües.
Què han de saber els alumnes per passar de curs? Els docents, com a bons professionals, ja sabran seleccionar els sabers adequats per arribar-hi.
La metodologia per projectes integra perfectament l’aprenentatge inductiu, actiu i globalitzat. És inseparable, des del meu punt de vista, del treball cooperatiu, que fomenta l’autonomia dels alumnes, permet una avaluació formativa en temps real i revaloritza el coneixement com a valor social a l’aula.
L’avaluació formativa i contínua, en paral·lel, és essencial en aquest model: proporciona models d’èxit, ofereix feedback constant, involucra els alumnes mitjançant auto i coavaluació, s’integra naturalment en les activitats i valora més el procés que el producte.
L’aprenentatge actiu, part d’un enfocament educatiu juntament amb l’aprenentatge inductiu i globalitzat, situa l’alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge.
Aquesta metodologia natural es basa en una realitat: els humans sempre han après observant, imitant i, sobretot, fent.
Per implementar-la a l’aula cal compartir objectius clars, crear un ambient segur on l’error formi part del procés i proporcionar bastides d’aprenentatge que fomentin l’autonomia. És essencial plantejar preguntes potents i contextualitzades que reptin els alumnes, així com oferir materials que els permetin manipular i comprendre el món.
Per mantenir la motivació a llarg termini, cal incorporar la pràctica a la rutina diària, igual que es fa amb un infant que aprèn a caminar.
Finalment, l’avaluació ha d’acompanyar tot el procés, ajudant els alumnes a ajustar la valoració del seu aprenentatge amb objectius compartits i autoavaluació guiada.
L’aprenentatge inductiu desenvolupa el pensament crític i analític; afavoreix aprenentatges significatius, profunds i duradors; fomenta la curiositat i la motivació intrínseca, i empodera l’alumnat.
Com m’ho faig per fomentar aquest enfocament a les meves classes?
ÈXITS DEL MES QUÈ EM CAL MILLORAR? He introduït en el dia a dia dues formacions intensives, sense perdre el tempo de les classes. He de gestionar…
ÈXITS DEL MES QUÈ EM CAL MILLORAR? He sobreviscut a un mes molt difícil: han coincidit les colònies (hem fet tantes coses malament, en la preparació…) amb la…
Activitat de coavaluació amb CoRúbrics d’uns vídeos sobre les categories gramaticals creats pels alumnes.