Etiqueta: Currículum Pàgina 1 de 2
El Pla de Lectura de Centre (PLEC) és una tasca institucional que he assumit com a coordinadora LIC, però que no puc —ni vull— construir sola. El repte és aconseguir que tot el claustre senti la competència lectora com una responsabilitat compartida.
Per això, la sessió que vaig dissenyar per treballar el primer pilar del PLEC (saber llegir) estava pensada des de l’isomorfisme pedagògic i la disonància cognitiva: el professorat havia de viure el mateix procés d’aprenentatge que volem que construeixin per als seus alumnes. Dels nivells de comprensió a les bastides, passant pel diagnòstic col·lectiu de cada àmbit.
El resultat: cap àmbit va dir que la lectura no era la seva feina. Tots van tenir alguna cosa a dir. I això, en un claustre real, ja és molt.
El 2009, un alumne es va queixar que no el tractava com els altres. Li vaig respondre instintivament que no podia tractar-los a tots igual perquè eren diferents.
Aquesta intuïció connectava tres tradicions que m’han fet com soc: la cristiana (distribuir segons necessitat), la marxista (“a cadascú segons necessitat”) i la pedagògica diferencial. Tractar igual els desiguals perpetua la injustícia. L’educació equitativa exigeix adequar-se a cada alumne: qui té trauma necessita temps, qui té baixa motivació necessita reconeixement, qui té altes capacitats necessita portes obertes.
Les noves tecnologies poden fer viable aquesta personalització que abans era inassumible. Perquè en una societat democràtica l’educació pública ha de ser tan personalitzada com ho era antigament l’educació privada de les elits.
“L’esquelet invisible” és una unitat de morfosintaxi per a 2n d’ESO basada en les Thinking Classrooms de Peter Liljedahl, adaptades a la llengua catalana.
Aquest canvi d’enfocament respon a la necessitat d’adaptar l’ensenyament d’aquesta disciplina al que diuen la competència lingüística 9 i els criteris d’avaluació 9.1 i 9.3 (que se citen en l’article). L’objectiu, doncs, no és que els alumnes memoritzin regles sinó que s’adonin del funcionament gramatical que ja dominen intuïtivament i ajudar-los a formular generalitzacions que els permetin millorar la seva pròpia expressió escrita i oral.
La unitat té 16 sessions dividides en cinc fases progressives i un dossier de 75 reptes amb tres nivells de dificultat. L’article n’explica el disseny i les dificultats reals d’implementació: trobar el grau de repte adequat, resistir la temptació d’explicar i connectar el treball a classe amb el treball individual a casa.
Amb els nivells de concreció curricular i la LOMLOE passa com quan demanem als alumnes que facin resums o estudiïn sense ensenyar-los com es fa, i després ens lamentem dels resultats.
Fa anys que saltàvem directament de la llei a les programacions d’aula, sense desenvolupar mai el segon nivell de concreció (el que correspon als centres). Ara, amb la LOMLOE més oberta i flexible, aquesta mancança s’ha fet evident. Els equips directius intenten crear-lo per primera vegada, però sense formació específica, el resultat no és pràctic ni satisfactori.
Proposo centrar-nos en els criteris d’avaluació adaptats al context del centre, no en llistes de sabers. Això és especialment important en el cas del currículum de llengües.
Què han de saber els alumnes per passar de curs? Els docents, com a bons professionals, ja sabran seleccionar els sabers adequats per arribar-hi.
L’aprenentatge actiu, part d’un enfocament educatiu juntament amb l’aprenentatge inductiu i globalitzat, situa l’alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge.
Aquesta metodologia natural es basa en una realitat: els humans sempre han après observant, imitant i, sobretot, fent.
Per implementar-la a l’aula cal compartir objectius clars, crear un ambient segur on l’error formi part del procés i proporcionar bastides d’aprenentatge que fomentin l’autonomia. És essencial plantejar preguntes potents i contextualitzades que reptin els alumnes, així com oferir materials que els permetin manipular i comprendre el món.
Per mantenir la motivació a llarg termini, cal incorporar la pràctica a la rutina diària, igual que es fa amb un infant que aprèn a caminar.
Finalment, l’avaluació ha d’acompanyar tot el procés, ajudant els alumnes a ajustar la valoració del seu aprenentatge amb objectius compartits i autoavaluació guiada.
L’aprenentatge inductiu desenvolupa el pensament crític i analític; afavoreix aprenentatges significatius, profunds i duradors; fomenta la curiositat i la motivació intrínseca, i empodera l’alumnat.
Com m’ho faig per fomentar aquest enfocament a les meves classes?
Treballar amb la IAG és quelcom que ens pot alliberar molt de temps. En aquest article explico com vaig utilitzar Claude (IA) per preparar una exposició sobre la meva metodologia d’aula per al Claustre. En tres hores distribuïdes en dos dies, vaig aconseguir crear tres diapositives efectives i un guió concís. Li vaig proporcionar la meva programació didàctica, vam iterar propostes fins obtenir una estructura satisfactòria i vaig adaptar els seus dissenys combinant Canva i Google Presentacions. També em va ajudar a preparar i esquematitzar el guió per a cada diapositiva. El resultat va ser professional amb una inversió de temps molt raonable.
ÈXITS DEL MES EL MES VINENT VULL TORNAR A… El curs ha començat bé: he aconseguit fer-me un horari de treball de 37,5 h / setmana, encabint-hi la…
Amb eines digitals, s’adapta un petit projecte sobre gramàtica a les necessitats de dos alumnes amb necessitats educatives especials.
L’aprenentatge globalitzat implica deixar de considerar els diferents coneixements com a apartats estancs, i crec que això va més enllà de buscar ponts entre les matemàtiques i la història o entre la física i la filosofia. Crec que es pot globalitzar l’aprenentatge dins d’una sola assignatura, i més ara que hem de treballar les competències transversals!