Un/a director/a, és, ha de ser i s’ha de reconèixer, com a líder. Quin tipus de líder? Aquesta és la pregunta clau.
El lideratge no hauria de ser autocràtic, ja que el líder no hauria de tenir el poder absolut sobre els treballadors o els equips. El líder no hauria de ser burocràtic, ja que hi ha situacions on no existeixen ni les regles i ni les instruccions. El lideratge no hauria d’estar orientat a la tasca, perquè llavors es deixaria de banda, el benestar dels equips.
Un bon lideratge hauria de ser aquell que inspirés als equips, transmetés entusiasme, assegurés que la rutina es portés a terme de forma adequada i que al mateix temps, busqués noves iniciatives que afegissin valor. Un líder hauria de donar suport i poder als equips, els hauria d’ajudar a desenvolupar-se i hauria de promoure la participació i la col·laboració creativa.
No tots els centres funcionen de la mateixa manera, però és molt habitual, trobar centres on l’equip directiu dissenya les estratègies del centre, sense tenir en compte la voluntat del claustre, i després, la directiva, es troba certa reticència per part del professorat, a l’hora de dur a terme certes accions.
És evident, que perquè un projecte surti endavant, tot el centre s’hi ha d’implicar, tot el claustre ha de creure amb ell i tota la comunitat educativa se l’ha de fer seu. És més, un projecte mai avançarà si es veu com una obligació o una imposició.
Si féssim servir una metàfora, crec que el director seria qui porta el timó del vaixell i hauria de navegar amb el rumb que ha decidit la tripulació. Aparentment, sembla una tasca fàcil i senzilla, però a l’hora de la veritat, pot resultar ser molt complexa i complicada. Perquè el vaixell no vagi a la deriva necessita de l’ajut de tota la tripulació per poder arribar a bon port.
En definitiva, si el rol que ha de prendre un professor és el de facilitador de l’aprenentatge, el rol del director hauria de ser el de motivador de l’educació i de l’aprenentatge.
El procés d’aprenentatge és fonamental i és per aquest motiu, que la formació s’hauria de fer abans d’accedir a la funció directiva. D’aquesta manera, un cop acceptat el càrrec de director/a, el docent ja estaria familiaritzat amb l’entorn i aquest ja hauria adquirit les habilitats necessàries per desenvolupar la seva tasca.
El director/a d’un centre, hauria d’assumir que el càrrec, va acompanyat d’una dedicació extra, però aquesta, mai s’hauria de convertir amb un sentiment d’esclavitud o una obsessió, ja que no seria bo per ningú. Es podrien perdre els trets característics del centre, la seva filosofia i al mateix temps, es podria perdre el recolzament del claustre.
Un dels factors que dificulten el procés de renovació de les direccions, són els mateixos directors/es, que acomodats a la situació, ja sigui per temes econòmics, per reduccions horaries o bé per altres aspectes, no hi ha manera de que cedeixin el càrrec. 
Els mandats, tot i ser de 4 anys, haurien d’estar acotats en el temps i no s’haurien de permetre més de 2 candidatures. El director/a, com a motivador/a de l’aprenentatge, hauria de facilitar la renvoació, tant de l’equip directiu com del seu successor, perquè sempre és bo, no oblidar d’on venim i donar oportunitats a la resta de companys del claustre.
Deixa un comentari